RELATÓRIU
SERVISU PRÁTIKA
SISTEMA
INFORMASAUN AKADEMÍKA IHA FACULDADE CIÊNCIAS TÉCNICAS (SIA-FCT) UNITAL
(24
de Janeiro de 2018 to’o 24 de Fevereiro de 2018)
KAPÍTULU I
INTRODUSAUN
Husi
:
1. João
Pedro Guterres Martins 15.04.01.047
2. Marito
Soares 15.04.01.063
3. Bebiano
de Jesus Moniz 15.04.01.017
4. Julia
Bernadete Fernandes 15.04.010.52
5. Monica
Belmonte Lelis 15.04.01.066
DEPARTAMENTO TÉCNICA INFORMÁTICA
FACULDADE CIÊNCIAS TÉCNICAS
UNIVERSIDADE ORIENTAL TIMOR
LOROSA’E
(UNITAL)
2018
1.1
Mahamosuk
Servisu Pratika hanesan lala’ok ida husi Departamento
nian ne’ebe mak implementa ba estudante sira hodi aplika pratika ka teoria
ne’ebe mak sira hetan ona, estajiadus
Servisu Pratika hetan husi aprendizajen
loro-loron no estudu extra no mos traballu. Ho ida ne’e estajiadus Servisu
Pratika bele kapasita kapasidade no mentalidade ho di’ak liu tan husi estajiu
servisu pratika ida ne’e. Ho estajiu servisu pratika ida ne’e estajiadus aplika duni kapasidade no esperiensia ne’ebé
mak iha hodi dezenvolve sistema informasaun iha Faculdade Ciências Técnicas.
Teknolojia
Sistema Informasaaun ne’ebe mak oras ne’e dadaun dezenvolve iha mundu ohin
loron maka’as tebes hodi fasilita ema. Teknolojia Sistema informasaun ne’ebe iha hodi suporta ba iha
moris oi-oin liu-liu ba iha area edukasaun, no servisu sira seluk. Teknolojia Sistema
Informasaun kontinua aumenta ho Internet. Teknolojia Internet bele apoia
utilizasaun teknolojia informasaun ne’ebé hanesan meius kona-ba aprendizajen
ida. Pur ezemplu, internet bele uza ba dezimina kona- ba aprende informasaun
(Pandia, Fatin:2007). Iha era globalizasaun teknolojia informasaun presiza iha negosiu
mundu no edukasaun sai importante tebes iha progresu husi empresa ida. Aktividade
ne’ebe di’ak kona-ba empresa ida ka teknologia hodi determina husi informasaun
ne’ebe disponivel. Atu jere informasaun ne’ebe disponivel presiza teknologia informasaun
ne’ebe bele organiza dadus sira ne’ebe di’ak iha estrutura ida no fasil atu komprende
ho di’ak. Ho utilizasaun dezenvolvimentu teknolojia sistema informasaun ohin
loron estabelese iha Faculdade Ciências Técnicas SIA-FCT UNITAL no dadus aplikasaun
ne’ebe mak interligadu
tebes hodi organiza ba arkivu ida se bainhira dadus ne’ebé
rai hela iha
komputador server fasil
atu fasilita ema sira ne’ebé mak asesu ba informasaun ne’e.
Dezenvolvimentu
Sistema Informasaun online ne’ebe mak oras ne’e dezenvolve dadaun ona, aleinde
Sistema tuan ne’ebé sei la’o hela ho Manuál, no sistema tuan ne’e labele atu detekta dadus sira ne’ebé mak
Dupla, no sistema tuan ne’e uza hodi hala’o servisu maibe sei lori tempu naruk
mak bele determina servisu ida. Tan ida ne’e liu
husi estajiu servisu pratika ida ne’e bele dezenvolve
hodi implementa fila-fali sistema foun ne’e
hodi bele fasilita lalais liu tan servisu iha Faculdade
Ciências Ténicas ne’e rasik.
Sistema
ne’ebé mak iha bele detekta dadus sira ne’ebe mak dupla ka hanesan, no fasil
liu atu kontrola dadus no servisu liu husi sistema ne’e rasik. Tamba ne’e liu
husi mudansa teknolojia agora sai
hanesan ponte ka dalan ida ne’ebé fasilita ita oinsa atu uza sistema ne’e para
bele hala’o servisu ho justu.
Bazeia ba problema sira ne’ebé iha leten no hakerek na’in
iha interese atu kria sistema informasaun ho títulu hanesan “Sistema Informasaun Akademiku Iha
Faculdade Ciências Técnicas (SIA-FCT) UNITAL.
1.2
Formulasaun
Problema
Bazeia ba mahamosuk
iha leten hakerek nain foti formulasaun
ba problema ne’ebe mak mosu
hanesan tuir mai ne’e :
1.
Oinsa
atu kria aplikasaun Sistema Kartaun Planu Estudu
(KPE) iha Faculdade Ciências Técnicas?
2.
Oinsa atu identifika Sistema Base de Dadus ba Faculdade Ciências Técnicas?
3.
Oinsá
atu utiliza Sistema Base de Dadus ba iha Faculdade Ciências Técnicas?
1.3
Limitasaun
Problema
Bazeia ba
formulasaun problema iha leten maka hakerek nain mos fó limitasaun ba problema
maka hanesan tuir mai ne’e :
1. Sistema ne’ebe
estagiadu kria atu implementa ba Faculdade Ciências Técnicas.
2. Sistema base
dadus kartaun planu
estudu ba iha Faculdade Ciências
Técnicas ne’ebe
hala’o hela no sistema informasaun ne’ebe manual atu dezenvolve.
3.
Aplikasaun ida ne’e mak utiliza ba iha fatin Fakuldade Siénsia Teknika. Linguagen
programasaun PHP mak hanesan liaguangen programasaun, MySQL mak hanesan manajementu database no Apache mak hanesan Web Server no
Windows hanesan Sistema Operasaun atu utiliza ba aplikasaun ida .
1.4
Objetivu Peskiza
Rezultadu husi
peskiza ne’ebe bele fo benefisiu Fakuldade Ciências Técnicas mak
tuir mai ne’e:
1. Atu Hadia sistema ba Faculdade
Ciências Técnicas ne’ebé agora
dadaun ne’e hala’o
iha UNIVERSIDAE ORIENTAL
TIMOR LOROSA’E.
2. Atu fasilita sistema informasaun iha Faculdade Ciências Técnicas no atu resolve problema ne’ebe mak infrenta iha Faculdade Ciências
Técnicas.
1.5
Metodolojia Peskiza
Metodu peskiza bazeia ba titlu relatótio
servisu pratika mak hanesan aktividade ida
ne’ebé mak halao Sistema
Base Dadus
Planu De Estudu (PE), liu husi metodu no rejistu no halo analiza ba dadus ne’ebé mak iha, tuir
sistematika bazeia ba metodu Planu Estudu.
1.5.1 Teknika
Levantamentu Dadus
Teknika levantamentu dadus ne’e hakerek nain presiza buka no
halibur dadus prosesamentu
informasaun sira ne’ebe
iha fatin peskiza no uza metodo
oi-oin mak hanesan:
1. Observasaun
Diretamente halo
observasaun ho ninia Titlu
Relatório Servisu Prátika ho nia objektivu
iha fatin peskiza
problema mak hanesan, agora dadaun sei uza hela programa Microsoft office 2007 mak hanesan uza Microsoft word no excel hodi
maneza baze de dadus kartaun plano estudu.
2. Intervista
Dadus sira ne’ebe
mak foti ona iha fatin peskiza, relasaun ho Titlu Relatorio Servisu Pratika Sistema Base de
dadus Kartaun planu de
estudu (KPE), no halo pergunta ba Dosentes
sira ne’ebe mak durante ne’e hetan problema iha Faculdade Ciências
Técnicas Universidade
Oriental Timor Lorosa’e.
3. Literatura
(dokumentasaun)
Mak hanesan
metodo rekolha dadus ne’ebe mak bele liu husi dokumentasaun hodi nune’e ita bele
hatene liu tan lalaok manezamentu sistema kartaun plano estudu iha Fakuldade Ciências
Técnicas Universidade
Oriental Timor Loro sae Dili, no mos ita bele hasai foto hodi halo
dokumentasaun.
1.6
Sistematika Hakerek
Sistematika hakerek ida ne'e nian mak hanesan tuir mai ne'e:
KAPÍTULU I: INTRODUSAUN
KAPÍTULU I: INTRODUSAUN
Iha kapítulu ida ne'e halo parte iha Dahuluk, Formulasaun Problema, Limitasaun Problema, Objetivu, Metodolo-jia
Peskiza no Sistematika Hakerek.
KAPÍTULUII: FUNDAMENTO
TEORITIKU
Iha kapítulu ida ne'e ita deskreve deskrisaun tuir kona
ba Definisaun sistema informasaun, Database,
Programasaun.
KAPÍTULU III: DESKRISAUN
FATIN SERVISU PRÁTIKA
Iha kapítulu ida ne'e deskreve Istoria Geral
Instituisaun,Visaun no Misaun Instituisaun,Estrutura.
KAPÍTULUIV: DETAILHO SISTEMA
Iha kapítulu ida ne’e koalia kona ba Detailho sistema,Analisa sistema, Dezeñu sistema,Dezeno Database,Rezultado
Programasaun.
KAPÍTULUV: KONKLUZAUN
Iha kapítulu ida ne’e deskreve konkluzaun, suzestaun, Bibliografia
ho Anexo.
KAPÍTULU
II
FUNDAMENTU TEORIA
2.1
Defenisaun Sistema Informasaun
Sistema informasaun mak hanesan
komponente importante ida husi sistema ida ba iha organizasaun ida. Ho sistema
informasaun sira ne'e, entaun ema bele buka-hatene informasaun saida mak
pertense ba server kona-ba host ka dadus, no bele uza informasaun ne'e tuir sira-nia nesesidade.
Tuir Robert A.Leitch no K.Roscoe
Davis, sistema informasaun siraiha sistema organizasaun ida ne'ebé hasoru
tranzasaun loron-loron ne 'ebé prosesamentu nesesidade, apoia funsionamentu, atividade
estratéjiku no jestaun ba organizasaun ida no fornese
sertu parte liur ho relatóriu sira ne'ebé nesesáriu.
Tuir Lani Sidharta (1995), "sistema informasaun Ida maka inventa
sistema ida ne'ebé sira fó lubuk ida ne'ebé integradu kona-ba komponente manuál
no komponente informatizada ne'ebé ho objetivu atu halibur dadus, prosesamentu
dadus no sentral ba informasaun kona-ba uzuáriu."
Tuir Gordon B.Davis (1991), "sistema informasaunsira Ne'e mak
sistema ida ne'ebé simu dadus input no instrusaun, prosesu dadus tuir instrusaun
no output rezultadu. Komprensaun kona-ba sistema informasaun ne’e rasik mak
sistema ida ne’ebe prosesu kona-ba informasaun, ne'ebe uza iha komputador ba teknolojia seluk katak sira hamutuk. Iha
neʼebá mak tipu oin-oin no mós tipu sistema informasaun.
2.2
Definisaun Sistema.
Difinisaun
sistema hanesan konjuntu ka hamutuk husi subsistema ka komponente ka elementu
sira ne’ebé iha ho objektivu ne’ebé hanesan atu hodi atinje aktividade ida ka
atu hodi determina servisu ida. Subsistema ka komponente ka elementu mak
hanesan parte ida husi sistema ne’ebé iha ligasaun no mos afeta entre parte ida
ho parte sira seluk iha sistema ne’e. Koalia kona ba sistema seluk hanesan rede
ka ponte ida ne’ebé iha ligasaun hodi servisu hamutuk atu atinje objektivu ida
ne’ebé mak determina tuir mai. Sistema
mak hanesan hamutuk ida husi variabel sira ne’ebé iha ligasaun ho organizasaun
ida, ne’ebé iha ligasaun ka interaksaun no iha ligasaun husi parte ida ba ida.
Sistema mak hanesan sasan ida ne’ebé hamutuk parte ida ho parte seluk ho
objektivu ne’ebé hanesan.
Sistema
hanesan ida ne'ebé mak lubuk ida kona-ba elementu sira ne'ebé halo atividade ida ka prosedimentu ida ba
prosesamentu parte ne'ebé buka objetivu idane'ebé komún husi dadus ka sasan
funsionamentu iha tempu balu atu prodús informasaun. Iha balu foka liu ba
komprensaun kona-ba sistema ida ne'e mak atu
buka no prosesamentu prosedimentu kona-ba fasilidade edukasaun bainformasaun
ne'ebé atu
prodús sasan no servisu hanesan objetivu ida.
Tuir Moekijat (iha Rahmadana
no Matenek 2002), sistema ida bele inklui hanesan kolesaun kualkér parte ne'ebé
hamutuk ka subsistemasira ne'ebé atu
alkansa objetivu ida. Nosaun ida ne'e sujere katak ita iha esensialmente nunka
mosu signifikadu ne'ebé hanesan ba Murdick ona hatudu kona-ba sistema sira.
2.3
Definisaun
Informasaun
Informasaun mak dadus katak se forma
sai di'ak liu no signifikante ba siraneʼebé simu ida-neʼe. Fonte informasaun
katak dadus. Dadus ne'e realidade ida-ne'ebé deskreve reál ida eventu no
unidade. Eventu sira buat ruma ne ' ebé akontese iha tempu balu.
Difinisaun
Informasaun hanesan dados real ne’ebé
mak rekolla tiha ona hodi utiliza no hodi fo sai ba ema seluk hodi asesu. Dados
mak hanesan akontesimentu real ne’ebé forma husi dados oi-oin ne’ebé mak ita
rekolla husi fatin akontesimentu.
Atu
komprende kle’an liu tan kona ba saidaa mak sistema informasaun, ita presiza
atu define lolos istilah informasaun no sistema. Produtu husi sistema
informasaun hanesan informasaun ida ne’ebé hamutuk husi subsistema sira sai ida de’it ne’ebé fo sai nuu’dar
informasaun ida maibé diferensa husi data ka dadus. Dadus mak hanesan faktos
akontesimentu ida no iha hanesan simbolu ida, no bele hateten katak dadus sira
ne’e bele forma ba iha sistema informasaun ida. No mos informasaun ne’e mai
husi dados ne’ebé mak transforma tiha ona no iha valor ba iha prosesu ida.
Tuir Jogiyanto HM (tinan 1999) "Informasaun bele define hanesan
rezultadu hosi dadus prosesamentu ne'ebé iha forma ida ne 'ebé mak di'ak liu no
signifikante ba benefisiariu sira-ne'ebé deskreve eventu real ida
ne'ebé mak uza ba desizaun.
Abdul Kadir (2002:31), McFadden et al (1999) define
informasaun hanesan dadusne'ebé iha ona prosesa iha maneira ida atu aumenta
koñesimentu kona-ba ema ida ne'ebé mak uza dadus.
2.4 Database
Database mak hanesan konjunto
husi dadus sira ne’ebe mak rapido tau hamutuk iha fatin ida. Database mos hanesan tau hamutuk file sira ne’ebé iha
hodi halo ligasaun entre file ida ho file sira seluk, hodi nune’e sia ida de’it
hodi haforsa data no
fo sai
informasaun. Database mak hanesan hamutuk
mos husi item dadus sira ne’ebé iha ligasaun husi parte ida ba parte seluk,
ne’ebe organiza husi baze estrutura ida no input ba iha komputador liu husi
sasan hardware no mos software atu hodi halo manipula ba data sira hodi fo sai
informasaun.
2.5
Definisaun Internet
no Intranet.
a.
Internet
Internet (Inter-Network)
ho nia signifika rede Komputador oin-oin ne'ebé halo ligasaun houser sira atu uzakomputador,
ida ba Komptador seluk hodi interpretasaun
no bele liga ho
komputadór husi nasaun
ida ba nasaun sira iha mundu. ne'ebé iha
oin-oin kona-ba fasilidade informasaun Internet servisu Browsing ka surfing
Katak atividade ne'ebé "surfing"iha internet. Atividade ida
ne'e bele sai analiza hodi laʼo
bá iha mal, enkuantu bele haleʼu, ofisina se wainhira la sosa buat ruma.
Mail Electronic (E-email)
fasilidade ida-ne'e sei uza atu haruka karta ka mail hamutuk ba ema seluk, la
hatene kona-ba limitasaun sira, tempu, fatin no birokrasi Searching mak hanesan
aktividade ida ne’ebé buka dadus ne'ebé espesífiku ka informasaun kona-ba
internet Catting hanesan fasilidade ida-ne'e sei uza atu komunika diretamente ho
ema liu husi internet. Jeralmente ,
fasilidade ne'e dala barak uza ba tempu kleur ka chatting kona-ba internet word
wide web (WWW) word wide web mundu laran tomak (WWW) ho ida ne’e ita bele foti
sai, formatu no fo sai informasaun (inklui testu, audio, grafiku no vidio) ho ida
ne’e utilza hypertekxt links Mailing listhanesan fasilidade ne'ebé
sei uza atu diskuti kona-ba grupu e-mail.
Mailing
listidane'e sei uza
atu troka informasaun, opiniaun no seluk tan. Newsgroup fasilidade ida-Ne'e sei
uza ba konferensia ho distansia dook, tan neʼe, ita bele hato'o opiniaun no
resposta sira liu husi internet.
Dowload hanesan prosesu foti sai
arkivu husi komputadór seluk liuhusi internet
ba ita-nia komputador. Upload hanesan prosesu tau arkivu husi ita-nia komputador ba komputador seluk liuhusi internet File Tranfere Protocol
(FTP) hanesan fasilidade ida ne'e mak
uza hodi hala'o retrieval arkivu nian ka hatama grupu ka transfere arkivu husi
komputador ida seluk nian, iha internét.
b.
Intranet
(Rede Local)
Intranet ou rede local ne’e katak rede privadu (private
network) ne’ebe util uza ba fatin iha limitasaun, hanesan eskola, edifisiu no
seluk tan. Nune diferente entre internet
no intranet katak internet ne’e rede ne’be utiliza iha mundu tomak, iha mudansa ne’ebe lalais, no bele uza laiha
limitasaun ba tempu, no intranet ne’e katak
rede ne’ebe kiik no iha limitasaun ne’ebe uza deit iha edifisiu sira hanesan eskola, empresariu
no seluk tan.
2.6
Lian
Programasaun ne’ebe mak utiliza.
2.6.1
Komprendesaun
XAMPP
XAMPP
mai husi Apache, PHP, MySQL no php MyAdmin. XAMPP hanesaninstrumentu ida ne'ebé
fornese pakote software ba iha pakote ida. Husi instalasaun XAMPP neʼe la presiza atu instala no Apache web server konfigurasaun, PHP
no MySQL ho manual. XAMPP sei instala no konfigura nia automatikamente ba ita
ka auto konfigurasaun
2.6.2
Komprendesaun
MYSQL
Tuir matenek na’in komprendesaun
Mysql (Kadir, 2009, p. 15), “Mysql forma software ida ne’ebé ho nivel database server no sai hanesan open source. Open source bele hateten katak software ida ne’ebé kompleta ho source code (kodigu ne’ebé utiliza hodi
halo Mysql), ho ida ne’e forma executable
nian ka kodigu ne’ebé bele hala’o diretamente ba iha sistema operasaun no
mos bele mai ho maneira seluk atu foti husi internet ne’ebé gratuita.
2.6.3
Komprendesaun
PHP
PHP mak hanesan server scripting programasaun nian ne'ebé dezenhu ba dezenvolvimentu eletróniku.
Nune'e mos PHP bele uza hanesan lian
programasaun ida ne'ebé komun.
PHP server programasaun
mak prosesa based test
server. Ida-ne'e diferente ho kliente parte
programasaun hanesan javascript ne'ebé prosesa
iha browser web (kliente). Iha inísiu PHP
hamriik ba Pesoál hanesan PHP nia naran
mak uza hodikria portal ida ne'ebé pesoál. Iha tinan hirak
liubá PHP iha ona transforma web forte ne'ebé programasaun lian no la uza de'it
atu kria simples web pájina, maibé mós populár website ne'ebé uza hosi ema
rihun ba rihun.
Funsaun PHP iha
Web programasaun atu kria pájina
web ida ne'e, PHP la'os lian
programasaun ida ne'ebé tenke uza. Ita bele kria duni portál ida ne'ebé uza HTML
de'it. Web ne'ebé mosu
ho HTML (no CSS) koñesidu nu'udar portál
mais ou menus hanesan konteúdu no pájina
web mak data. Hanesan komparasaun ba website dinámika ne'ebé bele kria uza PHP
portál ida ne’e, ne'ebé bele customize no haree kona-ba konteúdu ida
ne'ebé depende ba situasaun. Kriasaun
Web kódigu PHP ne'e
normalmente iha dokumentu HTML. Tamba
PHP mós bolu hanesan Lian ne'ebé Scripting baprogramasaun nian.
2.6.4
Komprendesaun
Boostrap
Iha
Bootstrap tutorial Parte 1
sei esplika kona-ba Komprensaun no oinsá
atu uza bootstrap. Bootstrap mak CSS biblioteka kuadru ida ne'ebé mak atudezenvolve front end
sitiu internet. Bootstrap mak ida ne’ebé populár liu iha HTML, CSS no
javascript enkuadramentu entre developers eletróniku. iha tempu web kuaze hotu-hotu iha ona
uza bootstrap atu haree front-end sai fásil no lailais
tebes. Tanba ita presiza atu aumenta nia kategoria balu ba iha klase sirakria buttons,
grids, navegasaun no seluk tan.
Bootstrap fornese ona
konjuntu eletrónikus báziku iha komponente klase ne'ebé dezeña ona ho maneira
ida atu kria no haree ida ne'ebé atrativu. Aleinde klase eletrónikus komponente bootstrap mós iha
transmisaun diak ida-ne'ebé serve atu estabelese
layout ne'e iha
pájina website ne'ebé fasil tebes atu uza no lalais, hodi
uza ita-nia bootstrap mós fó fleksibilidade hodi dezenvolve. Portál katak uza
bootstrap neʼebé mak hodi muda nia no kria buttons, grids, navegasaun no seluk
tan.
2.6.5
Komprendesaun Subline Text.
Sublime Text mak hanesan aplikasaun editor ida
ba iha kódigu no testu ne'ebé mak halai
liu kona-ba plataforma oin-oin no sistema operasaun sira
uza teknolojia Python API. Kriasaun ba aplikasaun ida-ne'e mak mai husi aplikasaun
Vim, ida-ne'ebe ninia aplikasaun fleksivel no forte tebes. Funsiona kona-ba
aplikasaun ida-ne'e bele dezenvolve ho pakote sublime Text, la'os aplikasaun opensource ida no aplikasaun
ida ne'ebé bele uza no hetan livre gratuitu, maibé ema
balu bele dezenvolve funsionamentu kona-ba aplikasaun ida-ne'e hetan konkluzaun no hetan
apoiu tomak ba
komunidade no iha lisensa ba aplikasaunlivre.
Sublime Text apoia lian programasaunoin-oin no iha kbiit atu aprezenta syntax
highlight ne'ebé subliña karakterístika iha lian programasaun
kuaze hotu-hotu apoia ba komunidade sira ne'ebé hanesan; C,
C++, C#, CSS, D, Dylan, Erlang, HTML,
Groovy, Haskell, Java, JavaScript, LaTeX,
Lisp, Lua, Markdown, MATLAB, OCaml, Perl, PHP, Python, R, Ruby,
SQL, TCL, Textile and XML. Normalmente ba suporta lian programasaun sira ne’ebe hetan
apoiu husi default bele hetan maksimiza liu tan ka hetan apoiu hodi uza add-ons
ne ' ebé bele foti tuir nesesidade user sira nia hakarak.
2.6.6
Komprendesaun Kona- Ba HTML.
HTML jeralmente koñesidu nu'udar HyperText Markup Language ne'ebé mak hanesan
lian programasaun padraun ida ne'ebé uza atu dezeña ka kria pájina web
ida, ne'ebé bele hodi hetan asesu ba informasaun
sira ne'ebé oin-oin iha Internet browser ida. HTML bele uza mos hanesan ligasaun ida entre
arkivu iha fatin ida ka komputador hodi uza localhost, ka ligasaun sira-ne'ebé
liga entre fatin iha mundu Internet.HTML mak lianprogramasaun ida ne'ebé mai husi lian ida ne'ebé uza barak
ona iha mundu produtivu no mós fo sai Standard ne'ebé hanaran Padraun Generalized Markup Lian
(SGML). Agora daudaun, HTML mak padraun Internet ida ne'ebé mak kontrola no
defini ona husi Word Wide Web Konsórsiu (W3C). Funsaun HTML mak hanesan Hyper Text Markup Language mak hanesan Sirkulasaun lian programasaun ida ne'ebé uza basinal espesífiku (tags)sira
ne’ebé fo sai kodigu sira-ne'ebé tenke interpreta husi browser,
nuneʼe pájina web bele
sai loloos. Jerálmente ita hatene katak,
funsaun HTML ne'ebé mak
atu jere dadusoin-oin no informasaun, dokumentu ida bele
hetan asesu no
hatudu, iha Internét, liu husi servisu eletróniku. Funsaun
HTML ne’ebé Espesifiku liu mak hanesan:
1.
Halo no organiza pájina Web.
2.
Hatudu tipu oin-oin kona-ba informasaun ne'ebé iha
browser Internet ida nia laran.
3.
Kria ligasaun ba
pajina web seluk ho kodiku balun
(hypertext).
2.6.7
Komprendesaun Java
Script.
JavaScript mak
hanesaan web programasaunClient
Side Programming Language. Dala barak uza
iha web browser atu kria web pájina ne'ebé
mak interesante, interativa, no aplika funsaun sira ne'ebé oin-oin iha pájina
eletróniku.
Client
Side Programming Language hanesan
tipu ida ba programasaun no prosesamentu
no halo husi
kliente. Aplikasaun kliente kona-ba web browser hanesan
Google Chrome no Mozilla Firefox. Entaun,atu halao Javascript ita presiza iha
web browser de'it.
2.6.8
Komprendesaun FPDF
FPDF mak rekolla ida husi class (library)PHPmak hanesan nível ida
ne'ebé permite hodi uza no atu kria pájina PDF ida, no iha nesesidade
atu instala módulu adisionál sira. F
mai husi naran FPDF mai ho nia signifika Gratuitu, tan neʼe, FPDF download ne'e
bele, uza no atu dezenvolve ho livre. FPDF bele download
ho gratuita iha http: Antes download hotu Esktrak File FPDF ba iha document-root iha komputador. Tau iha library
FPDF ba iha folder privadu ne’ebe mak haketak file aplikasaun hodi nune’e fasil
liu atu uza. Hanesan ita hateten iha leten,FPDF iha library
ne’ebe la presiza halo instalasaun, bele bolu (include) liu husi programa.
2.6.9
Komprendesaun
kona-ba Hingchart Data Table
Komprensaun kona-ba plug-in datatable mak hanesan plugin ne’ebe mak dezenvolve husi jQuery atu fo sai dadus ho forma ne'ebé
tabular no halo integra ho tombol search no paginasaun
buttons ba numeru dadus iha table. Tan neʼe, ita la presiza atu kria form search ida kona-ba
dadus. No mós ita la presiza atu kria paginasaun husi search ba iha table
dadus.Klaru katak ita sei la lori tempu barak se wainhira ita uza datatable
jquery plug-in ita la presiza atu kriarepot-repot atu halo form search no paginasaun kona-ba table manual. no ita foin halo
ligasaun fileho plug-indatatableno
tuir mai bolu ho naran funsaun datatable. Dadus tablehanesan Plug-in ba jQuery
ka bibioteka javascript. ida-ne'e ida fleksivel tebes, ba iha plug-in Progresif
ne’e atu aumenta control interaksaun ba iha table HTML.
2.7
Tipu
dadus ne’ebé Presiza Utiliza.
Tipu dadus ne’ebe mak utiliza hodi kria kodigu
database mak hanesan:
Tabela 2.1 Tipu Dadus Ne’ebe Utiliza Iha Mysql
Tipu
dadus
|
Deskripsaun
|
|
Numeru
|
INT
|
Inteiru
entre 0 to’o 4.294.697.295 (unsigned no-2147483648 to’o 2147483647 (signed).
|
String
|
CHAR
|
Numeru karakter 1-255. Ba karakter
ne’ebe fiksu ona.
|
Tempu
|
VARCHAR
|
Numeru karakter 1-255. Ba karakter
ne’ebe fiksu ona.
|
TEXT
|
Testu normal
ho numeru karakter 0-65535.
|
|
ENUM
|
Kampu ne’ebe
bele priense valor ida ne’ebe determina ona. Ex: “M” ou “F”. ho numeru
karakter 1-65535.
|
|
DATE
|
Utiliza ba
format dada mak YYYY-MM-DD. Entre 1000-01-01 to’o 9999012031
|
|
TIME
|
Uza ba
format oras nian. Entre-838:59:59 to’o 838:59:59 ou
jeralmente 00:00:00.
|
|
DATE TIME
|
Kombinasaun
entre data no oras. Entre 1000-01-01 00-00-00 to’o
9999:12:31 23:59:59.
|
2.7.1
Karakteristiku
field iha mysql
Tabela 2.2 Karakteristika field ne’ebe utiliza iha mysql
Field
|
Esplikasaun
|
Null
|
Sei iha valor null entaun campu bele mamuk (vazio)
|
Not
Null
|
Sei iha valor not null entaun priense campu labele
mamuk
|
Default
|
Fornese valor padraun ba campu
|
Primary
Key
|
Utiliza
evita duplikadu dadus
|
Foreign
Key
|
Utiliza atu halo relasaun ba tabela
|
AutoIncrement/Auto
Number
|
Utiliza atu priense dadus otomatikamente
maibe validu ba tipu
dadus numeriku.
|
On
Delete Cascade
|
Uza commando ne’e atu delete dadus otomatikamente
|
On
Update Cascade
|
Uza komando ne’e atu update dadus otomatikamente
|
2.7.2
DFD
(Data Flow Diagram)
Tuir (tavri, d.
mahyuzir, 1989, H:41) data flow diagram katak utiliza atu dezeñu lalaok sistema
no dezenvolve ho logika maibe laos fisiku tuir fluxo atu rai dadus.Data flow
diagram (dfd) hanesan instrument ida ne’ebe uza hodi halo dezenu modelu sistema
ida liu husi organizasaun grafiku atu bele descreve sistema ida ninia lalaok ho
kompleksu.
2.7.3
Level
DFD
Level (ajustar)
dfd katak dezenu dfd ho fahe bazeia husi level ne’ebe a’as liu to’o mai level
low (renda).
1. Diagram
kontekstu (diagram level 0)
Kria diagram atu dezenu ho objektivu sei prosesu ou
dezenu sistema ho maneira jeral ou global husi sistema ne’ebe existe.
2.
Diagram
level zero (diagram level 1)
Kria diagram atu dezenu faze prosesu ne’ebe trace
(terpenci / outline) husi diagram kontekstu.
2.7.4
Komponente
DFD
Komponente ne’ebe
utiliza iha DFD iha simbolu 4 iha tabele tuir mai ne’e:
Tabela 2.3 komponente DFD
Simbolu
|
Komponente
|
Esplikasaun
|
Terminator/
kesatuan luar
|
Terminator sei representa entidade external iha desemvolve komunikasaun ho sistema
|
|
Proses
(process)
|
Atividade sistema ne’ebe transforma husi output
(keluaran)
|
|
Rai dadus (data
store)
|
Arquivo baze dadusRecord manualReferensia tabela manual.
|
|
Fluxo dadus (data
flow)
|
Fluxo
prosesu dadus, rai dadus (dadus store) unity liu (kesatuan luar), no
mos fluxo dadus husi sistema ou hetan resultadu
husi prosesu sistema.
|
2.7.5
ERD
(Entity Relationship Diagram)
Tuir (Brady Dan Loonam, 2010) Entity Relationship Diagram
(ERD) katak utiliza teknika tuir modelu organizasaun nian, hanesan fase analiza
kriteria tuir projektu desemvolvimentu sistema.
Entity
Relationship Diagram (ERD) hanesan modelu ida atu esplika relasaun entre dadus
iha baze dadus bazeia objetu dadus ne’ebe liga entre relasaun. Erd atu modela
estrutura dadus no relasaun entre dadus, uza atu deskreva notasaun no symbol
sira enkuantu tekniku diagram ou aderecos (alat peraga) fornese baze atu dezenu
sistema bazikamente informasaun baze dadus relasional ne’ebe desemvolvida.ERD
utiliza atu halo modelu ba estrutura dadus no relasaun entre dadus, ho notasaun
no simbolu mak hanesan tuir mai ne’e :
Tabela
2.4 ERD (Entity Relationship Diagram)
Symbol
|
Komponente
|
Esplikasaun
|
Entidade
|
Representa
objektivu no halo diferensa ba objektivu seluk
|
|
Atributu
|
Property
husi entidade ho karakteristika hodi esplika detaillu ba entidade sira.
|
|
Reltionship
|
Dezenu
relasaun entre entidade ne’ebe diferente ou entidade ida ho entidade seluk
|
|
Relationship1 : 1
|
Dezenu
entidade ne’ebe halo relasaun ho entidade ida
|
|
Relasi 1 :N
|
Entidade ida
ne’ebe halo relasaun ho entidade barak ka liu husi entidade ida.
|
|
N : N
|
Entidade
ne’ebe halo relasaun ho entidade ne’ebe barak.
|
1. Modelu
entidade ne’ebe iha relasaun mak hanesan :
a. One
to one (1 : 1)Katak entidade ne’ebe halo relationship ho entidade seluk dala
ida deit.
b. One
to many atau many to one (1 : m atau m : 1)
2.
Entidade
ne’ebe halo relationship husi entidade ida ba entidade ne’ebe barak no mos husi
entidade barak ba entidade ida (kontrariu).
3. Many
To Many ( M : M)
Entidade ne’ebe
halo relationship ba entidade ne’ebe barak
2.7.6
Flowchart
Tuirwidia 1983,
H : 4 flowchart katakl apresentasaun sistematiku konaba prosesu no logika husi
atividade operasaun informasaun.\Flowchart nudar metodu ida ne’ebe atu deskreve
fase husi lalaok sistema ida, ho simbolu tuir padraun ne’ebe mak dezenu tuir
grafiku fasilita atu kompriende.Simbolu ne’ebe utiliza iha flowchart no funsaun
hanesan relationship, analisys, no communication. Simbolu ne’ebe utiliza iha
flowchart ma hanesan :
Tabela
2.5 ERD (Entity Relationship Diagram)
Simbolu
|
Komponente
|
Esplikasaun
|
Terminator
|
Dezenu inisiu no fim prosesu atividade
|
|
Prosesu
|
Dezenu prosesu
|
|
Input / output
|
Dezeno atividade input no output dadus
|
|
Decision
|
Foti desizaun
|
|
Predefine prosesu
|
Sei dezenu prosesu sira ho algoritma
|
|
Line conector
|
Uza simbolu ne’e atu halo ligasaun
|
2.7.7
Hipo
(Hierarchy Plus Input Proses Output)
Hipo katak teknika programa ne’ebe utiliza atu dezenu ba
desenvolvimentu sistema. Utiliza hipo atu
fasilita utilizador mak hanesan:
1.
Define
estrutura ba funsaun sira husi programa ida
2.
Define
espesifiku funsaun sira husi programa ida konaba oinsa programa id abele ezekuta
ninia servisu no klaru.
3.
Atu
define ho klaru konaba prosesu input no output husi funsaun hotu-hotu ne’ebe
mak lao iha programa ida tuir pasu atu fornese output ne’be klaru bazeia ba
nesesidade utilizador sira nian.
4.
Tamba
ne’e funsaun principal husi hipo (HIRARCHY plus input proses output) atu fo sai
resultadu ne’ebe los klaru ba utilizador ka user.
KAPÍTULU III
DESKRISAUN
FATIN SERVISU PRÁTIKA
1.1.
Historia Husi Faculdade Ciéncia Técnica.
Fakuldade
Siensias Teknikas hahu hari’i iha data 01 janeiru tinan 2008 no lidera husi Dekanu
Fakuldade ho naran engo .Joanico Sarmento Gomes iha momentu neba
fasilidade sedauk sufisiente ho kondisaun nebe mak iha no vice decano I,II no
III ho departamentu 3 iha Fakuldade Teknika nialaran maka hanesan tuir mai
ne’e:
1. Departamentu
civil
2. Departamentu
elektronik
3. Departamentuinformatik
3.1.1
Visaun Ho Misaun Faculdade Ciência Técnica
1
Vizaun.
Visaun
instituisaun hari’i kualidade no kapasidade rekursu umanu ihaFakuldade de
Ciências Técnicas tuir mudansa teknologia liu husi kriasaun foun.Hadia
inspirasaun negativu sira ne’ebe mosu iha umana ida-idak no haburas
responsabilidade no abilidade iha vida akademia hodi sai umanu ne’ebe
partisipativu no sai autor ba dezenvolvimento nacional.
2
Misaun
:
a.
Hari’i
no produs graduante enjenaria ne’ebe produtivu,kreativu no hanoin pozitivu hodi
kontribui ba mudansa no progressu dezenvolvimento.
b.
Hadia
sinal no frakeza sira ne’ebe iha hodi sai muduru,profesional no independente
hoi bele hasa’e kualidade humanismu no
valor akademia iha universidade oriental
timor loro sa’e.
c.
Haburas
responsabilidade no abilidade iha vida akademia hodi manan vokasaun no avansa
ba futuru ne’ebe di’ak,no aumenta abilidade atu sai ema ne’ebe nakonu ho
esperansa korajen.
3.2
Estrutura Organizasaun Faculdade Ciências Técnicas
(UNITAL).
3.3
Funsaun
Estrutura Faculdade Ciências Técnicas
Mak hanesan ulun bo’ot ba Faculdade
ciências Técnicas nian, maibé ida-idak ho nia knar atu nune’e bele la’o servisu
tuir ida-idak nia pozisaun funsaun husi decano no vice Dekano sira mak hanesan
tuir mai ne’e:
1.
Dekanu
Objetivu responsabilidade no funsaun lidera prosesu akadémika, analiza no servitude
ba komunidade no lidera funsionariu/ dosentesira no mos estudante sira tuir
vizaun Faculdade no Universidade.
Servisu Espesifiku;
a.
Aranja
no halo planu estratéjia no planu operasaun ne’ebé se iha katak hetan iha tempu
mandatu.
b.
Aranja
programa servisu no estimasaun anual Faculdade Técnica
c.
Halo
dezenvolvimentu ba Fauldade tuir akadémika Universidade ho kompetensia ne’ebé
iha.
d.
Halo
koordenasaun, monitorizasaun no analiza prosesu aprendizazen nian.
e.
Halo
koordenasaun no monitorizasaun ba kualidade servisu strutura faculdade nian.
f.
Halo
koordenasaun no monitorizasaun ba servitude iha komunidade.
g.
Akumpanha
no halo evaluasaun ba progresu servisu funsionariu no halo supervizaun ba
actividade sosial no akadémika.
h.
Halo
monitorizasaun no halo avaliasaun ba actividade akadémika.
i.
Supervizaun
enkontru internal iha Faculdade.
j.
Partisipa
enkontru iha UNITAL no iha instituisaun seluk.
k.
Halo
manajementu iha Faculdade no atividade sosial.
l.
Aranja
no halo relatoriu annual ba reitor.
m.
Halo
analizasaun ba progresu Faculdade oinsa atu kria departamentu foun ka loke
fundasaun Faculdade iha fatin seluk.
2.
Vice
DekanuI
Objetivu,
responsabilidade no funsaun ajuda dekanu hodi lidera prosesu akadémika,
progresu aprendizazen, halo monitorizasaun no servitude ba komunidade.
Servisu Espesifiku;
a.
Halo
planu no dezenvolve e evaluasaunakadémika, analiza no servitude bakomunidade.
b. Halo
evaluasaun ba dosente iha area akadémika.
c.
Analiza
no kria departamentu foun wainhira iha posibilidade no kompetensia.
d.
Halo
inventeradu atividade akadémika, investigasaun no servitude ba komunidade
e.
Halo
monitorizasaun no evaluasaun ba prosesu aprendizazen nian kada semestre.
f.
Halo
standarizasaun governasaun ba kualidade edukativu no profisaun.
g.
Halo
monitorizasaun no evaluasaun ba sistema simu estudante foun
h. Halo
supervizaun ba administrasaun akadémika
i.
Hala’o
koordenasaun ba funsionamentu ho vice reitorasaun akademiku.
j.
Partisipa
inkontru intenal no eksternal tuir ordem kadespachu husi Dekanu.
k.
Aranja
no hato’o relatoriu annual nian ba dekanu.
3.
Vice
Dekanu II
Objektivu,
responsabilidade no funsaun ajuda dekanu Hodi lidera no superviza
implementasaun atividade iha area administrasaun no finanseiru iha Faculdade.
Servisu Espesifiku;
a.
Halo
planeamentu no maneja estimasaun rendimentu no ezekutasaun iha Faculdade.
b.
Organiza
no halo planu administrasaun, maneja, ordena, no maneja siguransa iha area
Faculdade.
c.
Halo
kordensaun servisu ba orgaun seluk ka relasaun komunidade.
d.
Kria
manajementu ba dadus administrasaun jeral iha Faculdade
e.
Halo
monitorizasaun no evaluasaun ba dosente sira.
f.
Halo
koordenasaun ho sefi departamentu sira konaba lista prezensa no lista estudante
sira.
g.
Halo
koodensaun funsionamentu ba Pro Reitor assuntu finansa no administrasaun Jeral.
h.
Partisipa
enkontru internal Faculdade no Universidade.
i.
Halo
relatoriu semestral nian ba Dekanu.
4.
Vice
Dakanu III
Objetivu,
responsabilidade no funsaun ajuda dekanu hodi aranja no haloplanu konaba
orientasaun estudante, atividade extrakurikuler, serbi no atende preokupasaun
estudante no alumni.
Servisu espesifiku;
a.
Planea
e dezenvolve no halo evaluasaun ba atividade estudante.
b. Halo
orientasaun ba estudante
c.
Kria
atividade ekstrakurikuler ba estudante sira.
d.
Servisu
hamutuk ho senadu Fakuldade Téknika.
e.
Halo
koordenasaun ba organizasaun estudante, organijasaun universidade ka
organizasaun alumni Universidade no Fakuldade.
f.
Halo
koordenasaun funsionamentu ba vice reitor assuntu estudantil Universidade.
g.
Partisipa
enkontru internal no eksternal iha Universidade
h.
Halo
relatoriu semestral ba Dekanu.
5.
Secretaria
Obejetivu,
responsabilidade no funsaun ajuda dekanu hodi hala’o administrasaun ezekutivu
tuir planeamentu ka orientasaun husi dekanu.
Servisu Espesifiku;
a.
Halo
lista dukumentu ba Fakuldade.
b. Halo
administrasaun Fakuldade nian.
c.
Reprezenta
dekanu konaba responsabilidade ne’ebé deside husi dekanu.
d.
Prepara
lista prezensa no lista vizitasaun fakuldade ciencia téknika.
e.
Partisipa
enkontru internal iha Fakuldade.
f.
Halo
relatoriu semestral ba dekanu.
6.
Xefi
Departamentu
Objetivu,
responsabilidade no funsaun lidera operasional iha departamentu tuir tri-dharma
Universidade nian.
Servisu espesifiku;
a.
Kolabora
no servisu hamutuk ho Vice Dekanu I, II, III no secretaria Fakuldade.
b.
Sai
fasilitator ho dosente, Fakuldade, Universidade no estudante.
c. Halo
supervizaun iha departamentu
d.
Halo
manajementu ho sekretariu departamentu.
e.
Atende
estudante no halo planu estudu semestre nian.
f.
Kordena
no kria inkontru hamutuk ho dosente permanentesira.
g. Partisipa
inkontru iha fakuldade.
h.
Produs
kartu rejultadu estudu semetre nian.
i.
Halo
monitorizasaun no evaluasaun ba dosentesira.
j.
Halo
relatoriu semestral ba Fakuldade.
7.
Dosente
Permanente/parte tempu
Objektivu, responsabilidade
no funsaun kria kolaborasaun serbisu ho sefi departamentu sira no prepara
lisaun akademika nian.
Servisu
Espesifiku;
a.
Kolabora
hamutuk ho sefi departamentu konaba orariu no preparasaun lisaun sira.
b.
Fasilita
estudante sira kona baprosesu aprendizazen iha aula no laboratoriu.
c.
Fasilita
Estudante sira Wainhira halo peskizaka halo Teze.
d.
Halo
Orientasaun ba estudante Sira.
e.
Prepara
Planu Servisu ba kada material (listaprezensa estudante no dosente rasik).
f.
Halo
Relatoriu ( Rezultado ezame) ba sefi departamentu.
8.
Asistente
Dosente
Funsaun;
a.
Ajuda
Dosente sira hodi hala’o kaprepara lisaun ba material tuir planu ne’ebe deside
husi dosente.
b.
Assistente
dosente sei otoriza deit ba material prátika nian ne’ebe uza manual ne’ebe
prepara husi dosente refere.
c.
Hato’o
resultadu lisaun nian ba dosente ne’ebe fo responsabilidade ba material refere.
KAPÍTULU
IV
ANALIZA
NO DEZENU SISTEMA
4.1
Analiza
Sistema
Analisa sistema nia laran hakerek ami sei halo analiza
kona ba dadus kartaun planu de estudu (KPE), hodi nune xefe departementu
teknika bele utiliza no dezembolve ba dadus kartaun planu de estudu, sira nian
nebe mak atu kria iha depatementu refere.
Imajen 4.1 Analiza Sistema Ne’ebé mak La’o Hela.
4.1.1
Analiza
Sistema nia Frakeja
Faze análize ne ' ebé hahú ho atividade no tarefa sira ne
' ebé iha kona-ba sistema lao mak oras ne'e estuda liu sente, conceptions no
sujestaun sira hodi sai baze ba sistema foun atu harii. Iha faze ida-ne'e
nia rohan atividade metade husi esforsu ba dezenvolvimentu sistema informasaun
kompleta.
4.2
Dezenu
Sistema
Halai
ba sistema ne’ebé agora lao hela sei iha
prosesu ida ne’ebé diak, maibe iha problema ida mak hanesan prosesu lao nei neik tan nee presiza iha planu ida nee
hakarak uja sistema foun hodi nune atu
ha fasil ba servisu uzuario nian hodi nune servisu bele lao ho daik no efisien.
4.2.1
HIPO (Hierarchy Input Process Output)
HIPO maka metodu
ida, ne’ebé uza hanesan ekipamentu hodi dezeñu no tekniku dokumentasaun ba
siklu dezenvolvimentu sistema. Objetivu prinsipal husi HIPO maka hanesan
tarjetu estrutura hodi indika funsaun husi sistema. Hahu
husi input master dadus hanesan dadus kartaun planu de estudu.
Imajen
4.2 Tabela Hirarquia Input Output HIPO
4.2.2
Diagram
Konteks
Diagrama kontestu ida ne'e deskreve no deskreve oinsá mak
iha Sistema servisu jerál, hanesan
relasaun entre sistema ida ne'e, sistema tama, no ho entidade sira ne ' ebé
esterna relasiona ho. Ida-neʼe mak diagrama kontestu kandidatura prosesamentu
dadus mak Hanesan tuir mai ne'e:
Imajen
4.3 Diagram Kontekstu
a.
Admin
Admin
login molok atu tama sei login, se sala
entaun verifikasaun fila-fali, se los entaun susesu. No admin login mos
sei input dadus fakuldade, input dadus departamentu, input dadus
dosente, input dadus estudante, input dadus material, input dadus kurikulum,
input dadus orario. Tuirmai admin login mos sei hare fila-fali daadus sira mak
hanesan, hare relatorio material, hare relatorio kurikulum, hare relatorio
orario, hare relatorio dosente, hare relatorio estudante.
b.
Dosente
Departamento
Dosente
Departamento login molok atu tama sei login, se sala entaun verifikasaun
fila-fali, se los entaun susesu. No dosente departamento sei hare orario
departamento, hare relatorio valor KHS estudante, hare relatorio valor
transkrip estudante.
c.
Dosente
Dosente
login molok atu
tama sei login, se sala entaun
verifikasaun fila-fali, se los entaun susesu.
No nia funsaun atu hare
orario hanorin, upload modul no fo
valor ba estudante.
d.
Estudante
Estudante
login molok atu tama
sei login, se sala entaun
verifikasaun fila-fali, se los entaun susesu.
No nia funsaun atu input KPE,
print kartaun planu estudu, hare orario eskola, hare valor,
print kartaun palnu estudu
no print transkrip valor.
4.2.3
Dadus
Diagram Flow DFD
1.1
Diagram
DFD Level 0
Husi ba kontestu diagrama ne ' ebé halo ona, no kria DFD
nível 0 ne'ebé iha prosesu 3:
1.
Dadus Prosesamentu
Hanesan prosesu sira ne'ebé deskreve prosesu tomak armazenamentu dadus(hatutan
tan,kona-ba edisaun no deletion). Prosesu ida ne'e stores dadus ba 7 dadus
armazenamentu rádiu dadus estudante, dosente nu’udar dadus, dadus kursu, dadus
majors, Kpe dadus, dadus kalendáriu no fakuldade dadus.
2.
Prosesu Hare Dadus
Neʼe mak haree
informasaun ne ' ebé mak iha direitu atu hetan asesu nian. Prosesu DFD
nivel 0.
3.
Prosesu Relatorio Dadus
Prosesu prodús dadus no informasaun ne ' ebé hetan asesu
hosi admin (Logistic) rádiu dadus Estudante, dosente Nu‟udar dadus, Kursu
dadus, dadus majors, dadus krs, kalendáriu dadus, no dadus
fakuldade. Movimentu ne ' ebé aborda koprensivu husi diagrama kontestu
medida sira ne ' ebé detalladu liu haree prosesu hanesan iha Figura 4.4
Imajen 4.4 DFD Level 0
1. Admin
Admin
Login,Verifikasi Login,Input Dadus Fakuldade,Input dadus Departamento,Input
Dadus Dosente,Input Dadus Estudante,Input Dadus Materia,Input Dadus Kurikulum,Input
Dadus Kurikulum,Input Dadus Orario,Hare Dadus Fakuldade,Hare Dadus
Departamento,Hare Dadus Dosente, Hare Dadus Estudante,Hare Dadus Materia,Hare
Dadus Kurikulum, Hare Dadus Orario.
2. Dosente Departamento
Verifikasi Login,Login Dosente
Departamento,Hare Orario Departamento, Print Valor Transkip,Print Valor KHS.
3.
Dosente
Verifikasi Login,Login Dosente,Hare
Orario Hanorin,Fo Valor Estudante,Upload Modul.
4.
Estudante
Verifikasi logi,Login Estudante,Hare
Valor,Hare Orario Aprende,Input KRS,Print Valor Transkip,Print LHS,Print KPE.
4.2.4
Diagram
DFD Level 1 Sub Prosesu Login
Hosi kontestu diagrama ne ' ebé halo ona
haree hosi nivel DFD 1 iha prosesu 3
rádiu prosesu kona-ba dadus maibé, haree dadus, no relatóriu Kona-ba
Dadus.
1.
DFD
Level 1 Sub Prosesu Login
Katak
prosesu ne ' ebé hatudu adisaun ba dadus ba armazenamentu dadus ne ' ebé Departementu dadus (Logistic), dadus
estudante, dosente dadus nu’udar, dadus kursu, dadus majors, dadus Kpe,
kalendáriu dadus, fakuldade dadus ho table liu-liu: table_estudante, tabela_dosente,
tabela_faculdade, table_materia, table_departementu, table_kpe, table_orario.
Imajen 4.5 DFD Level 1 Sub Prosesu Login
a. Admin
Login Admin,Login Verifikasi.
b. Dosente Departamento
Login Admin,Login Verifikasi.
c. Dosente
Login Admin,Login Verifikasi.
d. Estudante
2.
DFD Level 1 Sub Proses Master
Dadus no informasaun asesu no haree husi Departementu
(Logistic): dadus estudante, dosente nu‟udar dadus, dadus objetu, majors dadus,
dadus kpe, kalendáriu dadus, no dadus fakuldade tabela ne'e: table_mahasiswa
tabela_Dosen, table_materia, table_departemantu table_kpe, table_orario
no fakuldade. Movimentu ne ' ebé marka dezagregasaun diagrama kontestu
fazeadu detalladu liu tan refere ba prosesu prosesu DFD Nivel 1 2.
Imajen 4.6 DFD
Level 1 Sub Prosesu Master
1. Admin
Input
Dadus Fakuldade,Input dadus Departamento,Input Dadus Dosente,Input Dadus
Estudante,Input Dadus Materia,Input Dadus Kurikulum,Input Dadus Orario, Update
Dadus Fakuldade, Update Dadus Departamento,Update Dadus Dosente, Update Dadus
Estudante, Update Dadus Materia, Update Dadus Kurikulum, Update Dadus Orario.
2.
Dosente
Input
Valor Etudante.
3.
Estudante
Input KRS,Update KRS.
Imajen 4.6 DFD Level 1 1Sub Prosesu View
1. Admin
Hare
Fakuldade,Hare Departamento, Hare Kurikulum, Hare Orario, Hare Dosente, Hare
Estdante, Hare KRS.
2.
Dosente Departamento
Hare
Orario, Hare Transkip Valor KHS, Hare Transkip Valor KRS.
3.
Dosente
Hare Orario,Hare dadus dosente.
4.
Estudante
Hare dadus estudante,Input data KRS.
Imajen 4.6 DFD Level 1 1Sub Prosesu Relatorio
1. Admin
Hare
dadus Estudante, Hare dadus dosente, Hare dadus Kurikulum, Hare KHS, Hare
Trsanskip.
2.
Dosente Departamento
Dosente
Hare Orario, Dosente Hare Valor, Dosente Hare Orario Departmaento,Print Valor
Transkip,Print Valor KHS.
3.
Estudante
Hare valor,Hare orario aprende,KRS.
Imajen 4.6 DFD Level 2 Sub Prosesu Input
Imajen 4.6 DFD Level 2 1Sub Prosesu Update
Imajen 4.6 DFD Level 2 1Sub Prosesu Delete
4.3
Dezenu Tabela
1.
Tabela Data Estudante
Tabela estudante uza admin ba haloot
dadus estudante ne ' ebé hatudu iha tabela 4.1.
Tabela
4.1 Estruktura Tabela Estudante
Field Name
|
Field Type
|
Field Size
|
Deklarasaun
|
NE
|
Varchar
|
18
|
NE
|
Psswrd
|
Varchar
|
50
|
Password
|
Nm_estd
|
Varchar
|
50
|
Naran_estudante
|
Kd_departementu
|
Varchar
|
10
|
Kode_Departementu
|
Imagen
|
Varchsar
|
10
|
Imagen
|
Hela Fatin
|
Varchar
|
15
|
Hela Fatin
|
Fatin Moris
|
Varchar
|
10
|
Fatin moris
|
Data Moris
|
Varchar
|
20
|
Data Moris
|
Sexu
|
Text
|
5
|
Sexu
|
Religaun
|
Text
|
10
|
Religaun
|
Telf
|
Text
|
10
|
Telfone
|
Husi Eskola
|
Text
|
20
|
Husi Eskola
|
Tinan remata
|
Text
|
15
|
Tinan remata
|
2.
Tabela Data Dosente
Tabela dosente nu‟udar ne ' ebé uza hosi admin hodi
haloot dosente nu’udar dadus ba tabela hatudu iha 4.2
Tabela4.2 Estruktura
Data dosente
Field Name
|
Field
Type
|
Field Size
|
Obserbasaun
|
Kd
|
Varchar
|
20
|
Kode
|
Nrn
|
Varchar
|
100
|
Nama
|
Passwd
|
Text
|
20
|
Password
|
Hela_ftn
|
Text
|
10
|
Alamat
|
Telf
|
Text
|
15
|
Telfn
|
Sexu
|
Text
|
10
|
Sexu
|
Data Moris
|
Text
|
15
|
Tanggallahir
|
Gelar
|
Varchar
|
15
|
Edukasaun
|
Jabtan
|
Varchar
|
20
|
Jabatan
|
Golongan
|
Varchar
|
5
|
Golongan
|
Sttdosen
|
Varchar
|
10
|
Status dosente
|
Spcial
|
Varchar
|
10
|
Spcial
|
3.
Tabel
Materia
Tabela Materia
admin uja hodi rai dadus kona ba material hotu hanesan hatudu iha tabela
4.3
Tabela
4.3 Struktura TabelaMateria
Field Name
|
Field Type
|
Field Size
|
Obserbasaun
|
Kd_mt
|
Varchar
|
20
|
Kode material
|
Nrn_ mt
|
Varchar
|
100
|
Naran material
|
U.C
|
Varchar
|
50
|
U.C
|
4.
Tabela
Data Departementu
Tabela
departementuadmin uja hodi rai dadus kona ba departementu hanesan hatudu
iha tabela 4.4
Tabela 4.4 StrukturaTabela Departamentu
Field Name
|
Field Type
|
Field Size
|
Obserbasaun
|
Kode_departementu
|
Varchar
|
15
|
Kode departementu
|
Kd_fakuldade
|
Varchar
|
15
|
Kode
fakuldade
|
Nrn_ departementu
|
Vaechar
|
50
|
Naran departementu
|
Nid_ Xefe
|
Varchar
|
18
|
Nomeru id Xefe
|
Nrn _Xefe
|
Varchar
|
100
|
Naran Xefe
|
helaftn_ xefe
|
Varchar
|
100
|
Hela Fatin
|
5.
Tabela
KPE
Tabela KPE admin
uja hodi rai dadus kona ba dadus kartaun planu de estudu hanesan hatudu iha
tabela 4.
Tabela
4.5 Struktura_ Tabela KPE
Field Name
|
Field Type
|
Field Size
|
Obserbasaun
|
Id_ kpe
|
Int
|
11
|
Id kpe
|
NE
|
Varchar
|
18
|
Nomeru Estudante
|
Tnn
|
Int
|
4
|
Tinan
|
Semestre
|
Varchar
|
2
|
Semestre
|
Obser
|
Varchar
|
6
|
obserbasaun
|
Kd_departementu
|
Varchar
|
15
|
Kodedepartementu
|
Kd_materia
|
Varchar
|
15
|
Kode materia
|
Kd_klse
|
Varchar
|
15
|
Kode klase
|
Kd _dosente
|
Varchar
|
15
|
Kode dosente
|
Valor
|
Varchar
|
15
|
Valor
|
Angkatan
|
Double
|
2
|
Angkatan
|
6.
Tabela Orario
Tabela orariofunsaun atu rai
data-data orario nian, mak hanesan hatudu ha tabela 4.6
Tabela 4.6 StrukturaTabela Orario
Field
Name
|
Field
Type
|
Field
Size
|
Obserbasaun
|
Id_
orario
|
Int
|
11
|
Idorario
|
Tnn
|
Int
|
4
|
Tinan
|
Semestre
|
Varchar
|
6
|
Semestre
|
Kd_mtr
|
Varchar
|
15
|
Kodemateria
|
Kd_klse
|
Varchar
|
15
|
Kodeklase
|
Salaun
|
Varchar
|
6
|
Salaun
|
Loron
|
Varchar
|
35
|
Loron
|
Oras hahu
|
Time
|
-
|
Oras hahu
|
Oras remata
|
Time
|
-
|
Oras remata
|
Hasoru
|
Text
|
2
|
Salaun hasoru
|
Kode_ dosente
|
Varchar
|
14
|
Kode dosente
|
7.
Tabela
Fakuldade
Tabela Fakuldade
admin uja hodi rai dadus fakuldade hanesan hatudu iha tabela 4.7
Tabela
4.7 Struktura Tabela Fakuldade
Field Name
|
Field Type
|
Field Size
|
Obserbasaun
|
Kode_Fakuldae
|
Varchar
|
15
|
Kode_Fakuldade
|
Naran_Fakuldade
|
Varchar
|
50
|
Naran_Fakuldade
|
Numeru_id_xefe
|
Varchar
|
18
|
Numeru_id_xefe
|
Fatin_Fakuldade
|
Varchar
|
100
|
Fatin_Fakuldade
|
4.4
Dezenu
Database
Data base dezeñu presiza, tanba dadus
ida armazenamentu dadus no informasaun ne'ebé importante ba empreza lubuk
ida. Dezeñu baze-dadus liuhosi abordajen modelu konseptuál presiza atu
halo nuneʼe entidade no relasaun bele deskreve prosesu halai ba dadus ne'ebé
iha ona accommodated. Modelu konseptuál la depende ba fíziku modelu,
independente husi hardware ne'ebé uza, no la depende ba plication nian.Modelu
konseptuál ida-ne'e subliña de'it ba estrutura dadus no relasaun entre arkivu
ne'ebé mak kontínua. Dalan ida ba konsepsaun modelu konseptuál ne'e ho ERD
téknika.
4.4.1
Relasaun tabela
Tabela relasaun ida ne'e relasaun entre
tabela ne 'ebé iha dadus Ofisiál, ne'ebe iha ne'ebe iha neʼebá mak área
prinsipál (xave prinsipál), sei uza atu estabelese ligasaun entre tabela.
Imajen 4.7 RelasaunTabela
4.5
Dezenu Sistema
1.
Dezeñu eletrónikus
Dezeñu eletrónikus ne'e
halo atu bele fasilita atu halo programa,
eletrónikus dezeñu ne'e mós forma ida
ne'ebé bele fornese informasaun ne'ebé
fahe ba parte ne'ebé
oin-oin dezeñu kompostu
husi estrutura menu input no Dezenho
pajina aplikasaun.
2.
Form
Login
Hetan informasaun dadus ida presiza input ba sistema
ne'e, tanba ne'e presiza ezisténsia dezeñu input
ida ne 'ebé bele fasilita uzuáriu halo dadus input.
a.
Dezeñu Form login
Iha Figura 4.8 hanesan rezultadu hosi konsepsaun forma ne'ebé uza atu hatudu iha programa ne'e halo iha forma ida Ne'e fó ba nia naran no password operador sira ne'ebé mak tenke prenxe loloos. Tan neʼe, admin ne'ebé bele hetan asesu ba fasilidade ne'ebé eziste iha programa no mos razaun seguransa uza link espesifiku ne’ebe sei lori ita ba pagina admin nian hanesan hatudu iha Figura 4.8.
Iha Figura 4.8 hanesan rezultadu hosi konsepsaun forma ne'ebé uza atu hatudu iha programa ne'e halo iha forma ida Ne'e fó ba nia naran no password operador sira ne'ebé mak tenke prenxe loloos. Tan neʼe, admin ne'ebé bele hetan asesu ba fasilidade ne'ebé eziste iha programa no mos razaun seguransa uza link espesifiku ne’ebe sei lori ita ba pagina admin nian hanesan hatudu iha Figura 4.8.
Imagen
4.8 Form Login
Administrador
b.
Dezeñu Form login Admin
Admin Menu mak disponivel kona-ba Uma
Pájina, Estudante dadus, Dadus dosente nu‟udar, Kursu dadus, dadus majors,
orario dadus, dadus kpe, no fakuldade dadus Figura 3.18.
Imagen 4.9 Dezeñu Menu Admin
c.
Dezeñu
Form Data Estudante
Hatudu Estudante Dadus Forma, ida-neʼe
sei hatudu no aumenta estudante dadus forma hanesan, estudante nia
naran. hanesan Figura 4.10.
Imajen 4.10 Dezeñu Form Data
Estudante
d.
Dezeñu Form
Data Dosente
Hatudu Dadus
Forma dosente Nu‟udar, ida-ne'e sei hatudu no aumenta dosente nu‟udar dadus
forma hanesan, dosente nu‟udar nia naran. hanesan Figura 4.11.
Imajen 4.11 Dezenho Form Data
Dosente
e.
Dezeñu Form Data Materia
Hatudu Forma Dadus Materia, ida-neʼe sei
hatudu no aumenta husi dadus materia ne'ebé hanesan, hala'o sira-nia
naran. hanesan Figura 4.12.
Imajen 4.12 Tampilan Form Data
Materia.
f.
Tampilan Form Data Fakuldade
Hatudu Dadus Forma
Majors, ida-ne'e sei hatudu no aumenta dadus departamentu forma hanesan,
departamentu ba sira-nia naran. hanesan Figura 4.13.
Imajen 4.13 Tampilan Form Data Fakuldade
a.
Tampilan Form Data KPE
Hatudu KPE Dadus
Forma, ida-neʼe sei hatudu no aumenta dadus kpe forma hanesan, kpe nia
naran. hanesan Figura 4.14.
Imajen 4.14 Tampilan Form Data
KPE
b.
Tampilan Form Data Klase
Hatudu Klase Dadus
Forma, ida-neʼe sei hatudu no aumenta klase dadus forma hanesan, naran
Klase. hanesan Figura 4.15.
Imajen 4.15 Tampilan Form Data Klase
4.6
Rezultadu
Programasaun
4.6.1
Form login ho nia level hanesan
Admin,Diretor Departamento,Dosente.
Imajen 6.1 Form login Admin
4.6.2
Form login ba estudante
Imajen 6.2 Form login Estudante
4.6.3
Pajina principio user estudante.
Imajen 6.3 Pajina user estudante
4.6.4
Pajina input kartaun planu estudu
Imajen 6.4 Pajina input KPE
4.6.5
Pajina prosesu input kartaun planu
estudu
Imajen 6.5 Pajina prosesu input KPE
4.6.6
Rezultado valor transkripsi
Imajen 6.6 Rezultadu valor
transkrip
4.6.7
Form dadus estudante user administrator
Imajen 6.7 Form dadus estudante
user admin
4.6.8
Pajina kurikulum kada departamento
Imajen 6.8 Pajina kurikulum kada
departamento
4.6.9
Pajina print dadus valor transkipsi
estudante user administrator
Imajen 6.9 Pajina print dadus
valor transkrip estudante
4.6.10 Pajina
Benvindo Administrator
Imajen 6.10 Pajina benvindo admin
KAPÍTULU V
KONKLUZAUN
5.1
Konkluzaun
Antes atu konklui konaba rezultadu ne’ebe feito ona iha relatorio servisu pratika ida
ne’e tuir formulasaun ne’ebe hakerek na’in foti
tia ona iha
kapitulu sira dahuluk
konaba “Sistema Informasaun Iha Faculdade Ciências
Técnicas (SIA-FCT) UNITAL “ ho ida ne’e
hakerek na’in foti konkluzaun hanesan tuir mai;
1. Liu husi sistema informasaun ne’ebé mak iha Faculdade
Ciências Técnicas (SIA-FCT) UNITAL
ne’ebé ohin loron sei laiha tan ona antrian
ba estudante ne’ebé
prienxe Kartaun Planu Estudu
(KPE), foti Kartaun Rezultadu Estudu(KRE), no bimbing KPE.
2. Prosesu bimbing
KPE ne’ebé lalais liu
no diferensa ho sistema manual ne’ebé mak sei lori tempu mak atinje servisu
ida.
3. Seguransa ba dadus ida-idak ho seguru tamba kada
estudante iha password keta-ketak, dosente sira, no mos admin.
5.2
Sujestaun
Hare
fila fali ba sistematika katak hakerek
nain konsidera katak buat ne’ebé hakerek iha relatoriu ida ne’e, seidauk perfeitu ka
lakompletu, tan ne’e hakerek nain hakarak simu sujestaun no kritíka ne’ebe atu dezenvolve relatoriu ida ne’e, husi kolega sira,dosente no le’e nain relatoriu ida ne’e, atu nune’e iha futuru oin mai bele halo perfeitu no kompleta liu tan relatoriu ida ne’e ho diak.
BIBLIOGRAFIA
1.
http://www.MYSQL
official websete 10-07-2010
3.
http://blog.re.or.id/definisi-informasi.htm
4.
http://www.Kadir,
abdul. 2002. Dasar Pemograman Web dinamis menggunakan Php,penerbit
5.
http://www. Mustakini,
Jogiyanto Hartono. Sistem Informasi Teknologi, Yogyakarta:Andi Offset.2009.
6.
http://www .Jogiyanto HM, Prof.,Dr., MBA, Akt. Analisis &
Desain Sistem Informasi : Pendekatan terstruktur teori dan praktik
aplikasi bisnis. Andi Offset. Yogyakarta. 2005
7.
http://www.Al Bahra bin Ladjamudin. Analisis dan Desain
Sistem Informasi. Graha Ilmu. Yogyakarta. 2005
8.
http://www.Kendall E,
Kendall J. Analisis dan Perancangan Sistem. PT Indeks.
Klaten. 2007
0 Komentar