TEKNIKA INFORMATIKA

RELATÓRIU SERVISU PRÁTIKA
  SISTEMA INFORMASAUN AKADEMÍKA IHA FACULDADE CIÊNCIAS TÉCNICAS (SIA-FCT) UNITAL
(24 de Janeiro de 2018 to’o 24 de Fevereiro de 2018)

KAPÍTULU I
INTRODUSAUN
 





Husi :



1.   João Pedro Guterres Martins          15.04.01.047

2.   Marito Soares                                 15.04.01.063

3.   Bebiano de Jesus Moniz                 15.04.01.017
4.   Julia Bernadete Fernandes             15.04.010.52
5.   Monica Belmonte Lelis                  15.04.01.066


DEPARTAMENTO TÉCNICA INFORMÁTICA
FACULDADE CIÊNCIAS TÉCNICAS
UNIVERSIDADE ORIENTAL TIMOR LOROSA’E
(UNITAL)
2018

 

1.1         Mahamosuk
Servisu Pratika hanesan lala’ok ida husi Departamento nian ne’ebe mak implementa ba estudante sira hodi aplika pratika ka teoria ne’ebe mak sira hetan ona,  estajiadus Servisu Pratika  hetan husi aprendizajen loro-loron no estudu extra no mos traballu. Ho ida ne’e estajiadus Servisu Pratika bele kapasita kapasidade no  mentalidade ho di’ak liu tan husi estajiu servisu pratika ida ne’e. Ho estajiu servisu pratika ida ne’e estajiadus  aplika duni kapasidade no esperiensia ne’ebé mak iha hodi dezenvolve sistema informasaun iha Faculdade Ciências Técnicas.
Teknolojia Sistema Informasaaun ne’ebe mak oras ne’e dadaun dezenvolve iha mundu ohin loron maka’as tebes hodi fasilita ema. Teknolojia  Sistema  informasaun ne’ebe iha hodi suporta ba iha moris oi-oin liu-liu ba iha area edukasaun, no servisu sira seluk. Teknolojia Sistema Informasaun kontinua aumenta ho Internet. Teknolojia Internet bele apoia utilizasaun teknolojia informasaun ne’ebé hanesan meius kona-ba aprendizajen ida. Pur ezemplu, internet bele uza ba dezimina kona- ba aprende informasaun (Pandia, Fatin:2007). Iha era globalizasaun teknolojia informasaun presiza iha negosiu mundu no edukasaun sai importante tebes iha progresu husi empresa ida. Aktividade ne’ebe di’ak kona-ba empresa ida ka teknologia hodi determina husi informasaun ne’ebe disponivel. Atu jere informasaun ne’ebe disponivel presiza teknologia informasaun ne’ebe bele organiza dadus sira ne’ebe di’ak iha estrutura ida no fasil atu komprende ho di’ak. Ho utilizasaun dezenvolvimentu teknolojia sistema informasaun ohin loron estabelese iha Faculdade Ciências Técnicas SIA-FCT UNITAL no dadus aplikasaun  ne’ebe  mak  interligadu  tebes  hodi organiza ba arkivu ida se bainhira  dadus  ne’ebé  rai  hela  iha  komputador  server  fasil atu fasilita ema sira ne’ebé mak asesu ba informasaun ne’e.
Dezenvolvimentu Sistema Informasaun online ne’ebe mak oras ne’e dezenvolve dadaun ona, aleinde Sistema tuan ne’ebé sei la’o hela ho Manuál, no sistema tuan ne’e  labele atu detekta dadus sira ne’ebé mak Dupla, no sistema tuan ne’e uza hodi hala’o servisu maibe sei lori tempu naruk mak bele determina servisu ida. Tan  ida   ne’e  liu  husi  estajiu servisu pratika ida ne’e bele dezenvolve  hodi  implementa  fila-fali  sistema  foun  ne’e  hodi bele fasilita lalais liu  tan  servisu  iha  Faculdade Ciências Ténicas  ne’e  rasik.
Sistema ne’ebé mak iha bele detekta dadus sira ne’ebe mak dupla ka hanesan, no fasil liu atu kontrola dadus no servisu liu husi sistema ne’e rasik. Tamba ne’e liu husi mudansa teknolojia agora  sai hanesan ponte ka dalan ida ne’ebé fasilita ita oinsa atu uza sistema ne’e para bele hala’o servisu ho justu.
Bazeia ba problema sira ne’ebé iha leten no hakerek na’in iha interese atu kria sistema informasaun ho títulu hanesan “Sistema Informasaun Akademiku Iha Faculdade Ciências Técnicas (SIA-FCT) UNITAL.
1.2         Formulasaun Problema
Bazeia  ba  mahamosuk  iha leten hakerek nain foti formulasaun ba problema  ne’ebe  mak  mosu hanesan tuir mai ne’e :
1.      Oinsa atu kria aplikasaun Sistema  Kartaun  Planu  Estudu (KPE) iha Faculdade Ciências Técnicas?
2.      Oinsa atu identifika  Sistema Base de Dadus ba Faculdade Ciências Técnicas?
3.      Oinsá atu utiliza Sistema Base de Dadus ba iha Faculdade Ciências Técnicas?
1.3         Limitasaun Problema
Bazeia ba formulasaun problema iha leten maka hakerek nain mos fó limitasaun ba problema maka hanesan tuir mai ne’e :
1.      Sistema ne’ebe estagiadu kria atu implementa ba Faculdade Ciências Técnicas.
2.      Sistema  base  dadus  kartaun  planu  estudu  ba iha Faculdade Ciências Técnicas    ne’ebe  hala’o hela no sistema informasaun ne’ebe manual atu dezenvolve.
3.      Aplikasaun ida ne’e mak  utiliza ba iha  fatin  Fakuldade  Siénsia  Teknika. Linguagen programasaun  PHP  mak  hanesan liaguangen programasaun, MySQL mak  hanesan  manajementu  database no Apache mak hanesan Web Server no Windows hanesan Sistema Operasaun atu utiliza ba aplikasaun ida .
1.4         Objetivu Peskiza
Rezultadu husi peskiza ne’ebe bele fo benefisiu Fakuldade Ciências Técnicas  mak tuir mai ne’e:
1.      Atu   Hadia  sistema ba Faculdade Ciências Técnicas  ne’ebé  agora  dadaun  ne’e  hala’o  iha  UNIVERSIDAE  ORIENTAL  TIMOR  LOROSA’E.
2.      Atu  fasilita  sistema  informasaun  iha Faculdade Ciências Técnicas  no atu resolve problema ne’ebe mak infrenta iha Faculdade Ciências Técnicas.
1.5         Metodolojia Peskiza
Metodu peskiza bazeia ba titlu relatótio servisu pratika mak hanesan aktividade  ida  ne’ebé  mak  halao  Sistema Base Dadus Planu De Estudu (PE), liu husi metodu no rejistu no halo analiza ba dadus ne’ebé mak iha, tuir sistematika bazeia ba metodu Planu Estudu.
1.5.1    Teknika Levantamentu Dadus
            Teknika  levantamentu  dadus ne’e hakerek nain presiza buka no halibur  dadus  prosesamentu  informasaun  sira  ne’ebe  iha  fatin peskiza no uza metodo oi-oin mak hanesan:
1. Observasaun
Diretamente  halo  observasaun  ho ninia Titlu Relatório Servisu Prátika ho nia  objektivu  iha  fatin  peskiza problema mak hanesan, agora dadaun sei uza hela  programa  Microsoft  office 2007 mak  hanesan uza Microsoft word no excel hodi maneza baze de dadus kartaun plano estudu.
2. Intervista
Dadus  sira  ne’ebe mak foti ona iha fatin peskiza, relasaun ho Titlu Relatorio Servisu  Pratika  Sistema  Base  de  dadus Kartaun  planu  de  estudu (KPE), no halo pergunta ba Dosentes sira ne’ebe mak durante ne’e hetan problema iha Faculdade Ciências Técnicas Universidade Oriental Timor Lorosa’e.
3.   Literatura (dokumentasaun)
Mak hanesan metodo rekolha dadus ne’ebe mak bele liu husi dokumentasaun hodi  nune’e  ita  bele hatene liu tan lalaok manezamentu sistema kartaun plano estudu iha Fakuldade Ciências Técnicas Universidade Oriental Timor Loro sae Dili, no mos ita bele hasai foto hodi halo dokumentasaun.
    
1.6         Sistematika Hakerek
Sistematika  hakerek  ida  ne'e  nian  mak  hanesan  tuir  mai  ne'e:
KAPÍTULU I:           INTRODUSAUN
Iha  kapítulu   ida  ne'e  halo  parte  iha  Dahuluk, Formulasaun Problema, Limitasaun  Problema,  Objetivu, Metodolo-jia Peskiza no Sistematika Hakerek.
KAPÍTULUII:          FUNDAMENTO TEORITIKU
Iha  kapítulu  ida  ne'e  ita  deskreve deskrisaun  tuir kona  ba  Definisaun  sistema  informasaun, Database, Programasaun.
KAPÍTULU III:        DESKRISAUN FATIN SERVISU PRÁTIKA
Iha  kapítulu  ida  ne'e  deskreve  Istoria  Geral Instituisaun,Visaun no Misaun Instituisaun,Estrutura.
KAPÍTULUIV:         DETAILHO SISTEMA
Iha kapítulu ida ne’e koalia kona ba Detailho sistema,Analisa sistema, Dezeñu sistema,Dezeno Database,Rezultado Programasaun.
KAPÍTULUV:          KONKLUZAUN
Iha  kapítulu  ida  ne’e deskreve konkluzaun, suzestaun, Bibliografia ho Anexo.
KAPÍTULU II
FUNDAMENTU TEORIA

2.1         Defenisaun Sistema Informasaun
Sistema informasaun mak hanesan komponente importante ida husi sistema ida ba iha organizasaun ida. Ho sistema informasaun sira ne'e, entaun ema bele buka-hatene informasaun saida mak pertense ba server kona-ba host ka dadus, no bele uza  informasaun  ne'e  tuir  sira-nia  nesesidade.
Tuir Robert A.Leitch no K.Roscoe Davis, sistema informasaun siraiha sistema organizasaun ida ne'ebé hasoru tranzasaun loron-loron ne 'ebé prosesamentu nesesidade, apoia funsionamentu, atividade estratéjiku no jestaun ba organizasaun ida no fornese sertu parte liur ho relatóriu sira ne'ebé nesesáriu.
Tuir Lani Sidharta (1995), "sistema informasaun Ida maka inventa sistema ida ne'ebé sira fó lubuk ida ne'ebé integradu kona-ba komponente manuál no komponente informatizada ne'ebé ho objetivu atu halibur dadus, prosesamentu dadus no sentral ba informasaun kona-ba uzuáriu."
Tuir Gordon B.Davis (1991), "sistema informasaunsira Ne'e mak sistema ida ne'ebé simu dadus input no instrusaun, prosesu dadus tuir instrusaun no output rezultadu. Komprensaun kona-ba sistema informasaun ne’e rasik mak sistema ida ne’ebe prosesu kona-ba informasaun, ne'ebe uza iha komputador  ba teknolojia seluk katak sira hamutuk. Iha neʼebá mak tipu oin-oin no mós tipu sistema informasaun.
2.2        Definisaun Sistema.
Difinisaun sistema hanesan konjuntu ka hamutuk husi subsistema ka komponente ka elementu sira ne’ebé iha ho objektivu ne’ebé hanesan atu hodi atinje aktividade ida ka atu hodi determina servisu ida. Subsistema ka komponente ka elementu mak hanesan parte ida husi sistema ne’ebé iha ligasaun no mos afeta entre parte ida ho parte sira seluk iha sistema ne’e. Koalia kona ba sistema seluk hanesan rede ka ponte ida ne’ebé iha ligasaun hodi servisu hamutuk atu atinje objektivu ida ne’ebé mak determina tuir mai.  Sistema mak hanesan hamutuk ida husi variabel sira ne’ebé iha ligasaun ho organizasaun ida, ne’ebé iha ligasaun ka interaksaun no iha ligasaun husi parte ida ba ida. Sistema mak hanesan sasan ida ne’ebé hamutuk parte ida ho parte seluk ho objektivu ne’ebé hanesan.
Sistema hanesan ida ne'ebé mak lubuk ida kona-ba elementu sira ne'ebé halo atividade ida ka prosedimentu ida ba prosesamentu parte ne'ebé buka objetivu idane'ebé komún husi dadus ka sasan funsionamentu iha tempu balu atu prodús informasaun. Iha balu foka liu ba komprensaun kona-ba sistema ida ne'e mak atu buka no prosesamentu prosedimentu kona-ba fasilidade edukasaun bainformasaun ne'ebé atu prodús sasan no servisu hanesan objetivu ida.
Tuir Moekijat (iha Rahmadana no Matenek 2002), sistema ida bele inklui hanesan kolesaun kualkér parte ne'ebé hamutuk  ka subsistemasira ne'ebé atu alkansa objetivu ida. Nosaun ida ne'e sujere katak ita iha esensialmente nunka mosu signifikadu ne'ebé hanesan ba Murdick ona hatudu kona-ba sistema sira.


2.3        Definisaun Informasaun
Informasaun mak dadus katak se forma sai di'ak liu no signifikante ba siraneʼebé simu ida-neʼe. Fonte informasaun katak dadus. Dadus ne'e realidade ida-ne'ebé deskreve reál ida eventu no unidade. Eventu sira buat ruma ne ' ebé akontese iha tempu balu.
Difinisaun  Informasaun hanesan dados real ne’ebé mak rekolla tiha ona hodi utiliza no hodi fo sai ba ema seluk hodi asesu. Dados mak hanesan akontesimentu real ne’ebé forma husi dados oi-oin ne’ebé mak ita rekolla husi fatin akontesimentu.
Atu komprende kle’an liu tan kona ba saidaa mak sistema informasaun, ita presiza atu define lolos istilah informasaun no sistema. Produtu husi sistema informasaun hanesan informasaun ida ne’ebé hamutuk husi subsistema sira  sai ida de’it ne’ebé fo sai nuu’dar informasaun ida maibé diferensa husi data ka dadus. Dadus mak hanesan faktos akontesimentu ida no iha hanesan simbolu ida, no bele hateten katak dadus sira ne’e bele forma ba iha sistema informasaun ida. No mos informasaun ne’e mai husi dados ne’ebé mak transforma tiha ona no iha valor ba iha prosesu ida.
Tuir Jogiyanto HM (tinan 1999) "Informasaun bele define hanesan rezultadu hosi dadus prosesamentu ne'ebé iha forma ida ne 'ebé mak di'ak liu no signifikante ba benefisiariu sira-ne'ebé deskreve eventu real ida ne'ebé mak uza ba desizaun.
Abdul Kadir (2002:31), McFadden et al (1999) define informasaun hanesan dadusne'ebé iha ona prosesa iha maneira ida atu aumenta koñesimentu kona-ba ema ida ne'ebé mak uza dadus.
2.4     Database
Database mak hanesan konjunto husi dadus sira ne’ebe mak rapido tau hamutuk  iha  fatin  ida. Database  mos  hanesan  tau  hamutuk  file  sira ne’ebé iha hodi halo ligasaun entre file ida ho file sira seluk, hodi nune’e sia ida de’it hodi  haforsa  data  no  fo  sai  informasaun. Database mak hanesan hamutuk mos husi item dadus sira ne’ebé iha ligasaun husi parte ida ba parte seluk, ne’ebe organiza husi baze estrutura ida no input ba iha komputador liu husi sasan hardware no mos software atu hodi halo manipula ba data sira hodi fo sai informasaun.
2.5              Definisaun Internet no Intranet.
a.            Internet
Internet  (Inter-Network)  ho  nia signifika rede Komputador oin-oin ne'ebé  halo ligasaun houser sira atu uzakomputador,  ida ba Komptador seluk hodi  interpretasaun  no  bele  liga  ho  komputadór  husi  nasaun ida ba nasaun sira  iha mundu. ne'ebé iha oin-oin kona-ba fasilidade informasaun Internet servisu Browsing ka surfing Katak atividade ne'ebé "surfing"iha  internet.  Atividade ida ne'e  bele  sai  analiza   hodi   laʼo   bá   iha   mal,   enkuantu  bele  haleʼu, ofisina  se wainhira la sosa buat ruma.
Mail Electronic (E-email) fasilidade ida-ne'e sei uza atu haruka karta ka mail hamutuk ba ema seluk, la hatene kona-ba limitasaun sira, tempu, fatin no birokrasi Searching mak hanesan aktividade ida ne’ebé buka dadus ne'ebé espesífiku ka informasaun kona-ba internet Catting hanesan fasilidade ida-ne'e sei uza atu komunika diretamente ho ema liu husi internet.  Jeralmente , fasilidade ne'e dala barak uza ba tempu kleur ka chatting kona-ba internet word wide web (WWW) word wide web mundu laran tomak (WWW) ho ida ne’e ita bele foti sai, formatu no fo sai informasaun (inklui testu, audio, grafiku no vidio) ho ida ne’e utilza hypertekxt links Mailing listhanesan fasilidade ne'ebé  sei uza atu diskuti kona-ba grupu e-mail. Mailing listidane'e sei uza atu troka informasaun, opiniaun no seluk tan. Newsgroup fasilidade ida-Ne'e sei uza ba konferensia ho distansia dook, tan neʼe, ita bele hato'o opiniaun no resposta sira liu husi internet.
Dowload hanesan  prosesu  foti  sai arkivu husi komputadór seluk liuhusi  internet ba ita-nia komputador. Upload hanesan prosesu tau arkivu husi ita-nia komputador  ba komputador  seluk liuhusi internet File Tranfere Protocol (FTP) hanesan  fasilidade ida ne'e mak uza hodi hala'o retrieval arkivu nian ka hatama grupu ka transfere arkivu husi komputador   ida seluk nian, iha internét.
b.            Intranet (Rede Local)
Intranet  ou rede local ne’e katak rede privadu (private network) ne’ebe util uza ba fatin iha limitasaun, hanesan eskola, edifisiu no seluk tan. Nune diferente  entre internet no intranet katak internet ne’e rede ne’be utiliza iha mundu  tomak, iha mudansa ne’ebe lalais, no bele  uza  laiha  limitasaun ba tempu, no  intranet  ne’e  katak  rede  ne’ebe  kiik no iha limitasaun ne’ebe uza deit  iha edifisiu sira hanesan eskola, empresariu no seluk tan.

2.6              Lian Programasaun ne’ebe mak utiliza.
2.6.1        Komprendesaun XAMPP
XAMPP mai husi Apache, PHP, MySQL no php MyAdmin. XAMPP hanesaninstrumentu ida ne'ebé fornese pakote software ba iha pakote ida. Husi instalasaun  XAMPP  neʼe la presiza atu instala no Apache  web  server konfigurasaun, PHP no MySQL ho manual. XAMPP sei instala no konfigura nia automatikamente ba ita ka auto konfigurasaun
2.6.2        Komprendesaun MYSQL
Tuir matenek na’in komprendesaun Mysql (Kadir, 2009, p. 15), “Mysql forma software  ida ne’ebé ho nivel database server no sai hanesan open source. Open source bele hateten katak software ida ne’ebé kompleta ho source code (kodigu ne’ebé utiliza hodi halo Mysql), ho ida ne’e forma executable nian ka kodigu ne’ebé bele hala’o diretamente ba iha sistema operasaun no mos bele mai ho maneira seluk atu foti husi internet ne’ebé gratuita.
2.6.3        Komprendesaun PHP
PHP  mak  hanesan  server  scripting  programasaun  nian ne'ebé dezenhu ba  dezenvolvimentu   eletróniku.  Nune'e   mos   PHP   bele   uza  hanesan   lian   programasaun  ida  ne'ebé  komun.  PHP  server  programasaun mak  prosesa  based  test  server.  Ida-ne'e diferente ho kliente  parte programasaun  hanesan  javascript  ne'ebé  prosesa  iha  browser  web (kliente). Iha  inísiu  PHP  hamriik ba Pesoál hanesan PHP nia naran mak uza hodikria portal  ida  ne'ebé  pesoál. Iha  tinan  hirak liubá PHP iha ona transforma web forte ne'ebé programasaun lian no la uza de'it atu kria simples web pájina, maibé mós populár website ne'ebé uza hosi ema rihun ba rihun.
Funsaun  PHP  iha  Web  programasaun  atu  kria  pájina  web ida ne'e, PHP la'os lian programasaun ida ne'ebé tenke uza. Ita bele kria duni portál ida ne'ebé  uza  HTML  de'it. Web  ne'ebé  mosu ho HTML (no CSS) koñesidu nu'udar  portál  mais ou menus hanesan konteúdu no pájina web mak data. Hanesan komparasaun ba website dinámika ne'ebé bele kria uza PHP portál ida ne’e, ne'ebé bele customize no haree kona-ba  konteúdu ida  ne'ebé depende ba situasaun.  Kriasaun Web  kódigu  PHP  ne'e  normalmente iha dokumentu HTML. Tamba PHP mós bolu hanesan Lian ne'ebé Scripting  baprogramasaun nian.
2.6.4        Komprendesaun Boostrap
Iha  Bootstrap  tutorial  Parte  1  sei esplika kona-ba Komprensaun no oinsá atu uza bootstrap. Bootstrap mak CSS biblioteka kuadru ida ne'ebé mak  atudezenvolve  front  end  sitiu  internet.  Bootstrap  mak  ida  ne’ebé populár liu iha HTML, CSS no javascript enkuadramentu entre developers eletróniku. iha tempu  web  kuaze  hotu-hotu  iha  ona  uza  bootstrap  atu haree front-end sai fásil no lailais tebes. Tanba ita presiza atu aumenta nia kategoria balu ba iha  klase  sirakria buttons, grids, navegasaun no seluk tan.
Bootstrap  fornese ona konjuntu eletrónikus báziku iha komponente klase ne'ebé dezeña ona ho maneira ida atu kria no haree ida ne'ebé atrativu. Aleinde  klase  eletrónikus  komponente  bootstrap  mós  iha transmisaun diak ida-ne'ebé  serve  atu  estabelese  layout  ne'e  iha  pájina  website ne'ebé fasil tebes atu uza no lalais, hodi uza ita-nia bootstrap mós fó fleksibilidade hodi dezenvolve. Portál  katak  uza bootstrap neʼebé mak hodi muda nia no kria buttons, grids, navegasaun no seluk tan.
2.6.5        Komprendesaun Subline Text.
Sublime  Text  mak  hanesan  aplikasaun  editor  ida  ba iha kódigu no testu  ne'ebé  mak  halai  liu  kona-ba  plataforma oin-oin no sistema operasaun sira uza teknolojia Python API. Kriasaun ba aplikasaun ida-ne'e mak mai husi aplikasaun Vim, ida-ne'ebe ninia aplikasaun fleksivel no forte tebes. Funsiona kona-ba aplikasaun ida-ne'e bele dezenvolve ho pakote sublime Text, la'os aplikasaun opensource ida no aplikasaun ida ne'ebé bele uza no hetan livre gratuitu,  maibé  ema balu bele dezenvolve funsionamentu kona-ba aplikasaun ida-ne'e  hetan  konkluzaun  no  hetan  apoiu  tomak  ba komunidade no iha lisensa  ba aplikasaunlivre. Sublime Text apoia lian programasaunoin-oin no iha kbiit atu aprezenta syntax  highlight  ne'ebé subliña karakterístika iha lian programasaun kuaze hotu-hotu apoia ba komunidade sira ne'ebé hanesan; C,  C++,  C#,  CSS,  D, Dylan,  Erlang,  HTML,  Groovy,  Haskell,  Java,  JavaScript,  LaTeX,  Lisp,  Lua, Markdown, MATLAB, OCaml, Perl, PHP, Python, R,  Ruby, SQL, TCL, Textile and  XML.  Normalmente ba suporta lian programasaun sira ne’ebe hetan apoiu husi default  bele hetan maksimiza liu tan  ka hetan apoiu hodi  uza add-ons ne ' ebé bele foti  tuir nesesidade user sira nia hakarak.


2.6.6        Komprendesaun Kona- Ba HTML.
HTML  jeralmente  koñesidu  nu'udar  HyperText Markup Language ne'ebé  mak  hanesan  lian programasaun  padraun ida ne'ebé uza atu dezeña ka kria  pájina  web  ida,  ne'ebé bele hodi hetan asesu ba informasaun sira ne'ebé oin-oin  iha  Internet  browser ida.  HTML bele uza mos hanesan ligasaun ida entre arkivu iha fatin ida ka komputador hodi uza localhost, ka ligasaun sira-ne'ebé liga entre fatin iha mundu Internet.HTML mak lianprogramasaun  ida ne'ebé mai husi lian ida ne'ebé uza barak ona iha mundu produtivu no mós fo sai Standard  ne'ebé hanaran Padraun Generalized Markup Lian (SGML). Agora daudaun, HTML  mak  padraun Internet ida ne'ebé mak kontrola no defini ona husi Word Wide Web Konsórsiu (W3C).  Funsaun HTML mak hanesan Hyper Text  Markup Language  mak  hanesan  Sirkulasaun lian  programasaun  ida ne'ebé uza basinal espesífiku (tags)sira ne’ebé fo sai kodigu sira-ne'ebé tenke interpreta  husi  browser,  nuneʼe  pájina  web  bele sai loloos. Jerálmente ita hatene  katak, funsaun  HTML  ne'ebé  mak  atu jere dadusoin-oin no informasaun,  dokumentu  ida  bele  hetan  asesu  no  hatudu,  iha  Internét, liu husi servisu eletróniku. Funsaun HTML ne’ebé Espesifiku liu mak hanesan:
1.      Halo no organiza pájina Web.
2.      Hatudu tipu oin-oin kona-ba informasaun ne'ebé iha browser Internet ida nia laran.
3.      Kria  ligasaun ba pajina web seluk  ho kodiku balun (hypertext).


2.6.7        Komprendesaun Java Script.
JavaScript mak hanesaan web  programasaunClient Side Programming Language. Dala barak uza iha web browser  atu kria web pájina ne'ebé mak interesante,  interativa,  no  aplika funsaun sira ne'ebé oin-oin iha pájina eletróniku.
Client  Side  Programming  Language hanesan  tipu  ida ba programasaun  no  prosesamentu  no  halo  husi  kliente.  Aplikasaun kliente kona-ba web browser hanesan Google Chrome no Mozilla Firefox. Entaun,atu halao Javascript ita presiza iha web browser de'it.
2.6.8        Komprendesaun FPDF
FPDF mak rekolla ida husi class (library)PHPmak hanesan nível ida ne'ebé  permite  hodi  uza  no atu kria pájina PDF ida, no iha nesesidade atu instala módulu adisionál sira. F mai husi naran FPDF mai ho nia signifika Gratuitu, tan neʼe, FPDF download ne'e bele, uza no atu dezenvolve ho livre. FPDF  bele  download ho gratuita iha http: Antes download hotu Esktrak File FPDF  ba  iha   document-root iha komputador. Tau iha library FPDF ba iha folder privadu ne’ebe mak haketak file aplikasaun hodi nune’e fasil liu atu uza. Hanesan ita hateten iha leten,FPDF iha library ne’ebe la presiza halo instalasaun, bele bolu (include) liu husi programa.
2.6.9        Komprendesaun kona-ba Hingchart Data Table
Komprensaun  kona-ba  plug-in  datatable  mak hanesan plugin ne’ebe mak  dezenvolve  husi jQuery atu fo sai dadus ho forma ne'ebé tabular no halo integra  ho tombol  search  no  paginasaun  buttons ba numeru dadus iha table. Tan neʼe, ita la presiza atu kria form search ida kona-ba dadus. No mós ita la presiza atu kria paginasaun husi search ba iha table dadus.Klaru katak ita sei la lori tempu barak se wainhira ita uza datatable jquery plug-in ita la presiza atu kriarepot-repot atu halo form search no paginasaun kona-ba table manual. no ita foin halo ligasaun fileho plug-indatatableno tuir mai bolu ho naran funsaun datatable. Dadus tablehanesan Plug-in ba jQuery ka bibioteka javascript. ida-ne'e ida fleksivel tebes, ba iha plug-in Progresif ne’e atu aumenta control interaksaun ba iha table HTML.
2.7        Tipu dadus ne’ebé Presiza Utiliza.
Tipu dadus ne’ebe mak utiliza hodi kria kodigu database mak hanesan:
                        Tabela 2.1 Tipu Dadus Ne’ebe Utiliza Iha Mysql
Tipu dadus
                                    Deskripsaun
Numeru
INT
Inteiru entre 0 to’o 4.294.697.295 (unsigned no-2147483648 to’o 2147483647 (signed).
String
CHAR
Numeru karakter 1-255. Ba karakter ne’ebe fiksu ona.
Tempu
VARCHAR
Numeru karakter 1-255. Ba karakter ne’ebe fiksu ona.
TEXT
Testu normal ho numeru karakter 0-65535.
ENUM
Kampu ne’ebe bele priense valor ida ne’ebe determina ona. Ex: “M” ou “F”. ho numeru karakter 1-65535.
DATE
Utiliza ba format dada mak YYYY-MM-DD. Entre 1000-01-01 to’o 9999012031
TIME
Uza ba format oras nian. Entre-838:59:59 to’o 838:59:59 ou jeralmente 00:00:00.
DATE TIME
Kombinasaun entre data no oras. Entre 1000-01-01 00-00-00 to’o 9999:12:31 23:59:59.


2.7.1        Karakteristiku field iha mysql
Tabela 2.2  Karakteristika field ne’ebe utiliza iha mysql
Field
Esplikasaun
Null
Sei iha valor null entaun campu bele mamuk (vazio)
Not Null          
Sei iha valor not null entaun priense campu labele mamuk
Default
Fornese valor padraun ba campu
Primary Key
Utiliza evita duplikadu dadus
Foreign Key
Utiliza atu halo relasaun ba tabela
AutoIncrement/Auto Number
Utiliza atu priense dadus otomatikamente  maibe  validu  ba  tipu dadus  numeriku.
On Delete Cascade
Uza commando ne’e atu delete dadus otomatikamente
On Update Cascade
Uza komando ne’e atu update dadus otomatikamente

2.7.2        DFD (Data Flow Diagram)
Tuir (tavri, d. mahyuzir, 1989, H:41) data flow diagram katak utiliza atu dezeñu lalaok sistema no dezenvolve ho logika maibe laos fisiku tuir fluxo atu rai dadus.Data flow diagram (dfd) hanesan instrument ida ne’ebe uza hodi halo dezenu modelu sistema ida liu husi organizasaun grafiku atu bele descreve sistema ida ninia lalaok ho kompleksu.
2.7.3        Level DFD
Level (ajustar) dfd katak dezenu dfd ho fahe bazeia husi level ne’ebe a’as liu to’o mai level low (renda).
1.      Diagram kontekstu (diagram level 0)
Kria diagram atu dezenu ho objektivu sei prosesu ou dezenu sistema ho maneira jeral ou global husi sistema ne’ebe existe.
2.      Diagram level zero (diagram level 1)
Kria diagram atu dezenu faze prosesu ne’ebe trace (terpenci / outline) husi diagram kontekstu.
2.7.4        Komponente DFD
Komponente ne’ebe utiliza iha DFD iha simbolu 4 iha tabele tuir mai ne’e:
 Tabela 2.3  komponente DFD
Simbolu
Komponente
Esplikasaun
Terminator/ kesatuan luar
Terminator sei representa entidade external iha desemvolve  komunikasaun ho sistema
Proses (process)
Atividade sistema ne’ebe  transforma husi output (keluaran)


                                   
Rai dadus (data store)
Arquivo baze dadusRecord manualReferensia tabela manual.



Fluxo dadus (data flow)
Fluxo prosesu dadus, rai dadus (dadus store) unity liu (kesatuan luar), no mos fluxo dadus husi sistema ou hetan  resultadu husi prosesu sistema.

2.7.5        ERD (Entity Relationship Diagram)
Tuir (Brady Dan Loonam, 2010) Entity Relationship Diagram (ERD) katak utiliza teknika tuir modelu organizasaun nian, hanesan fase analiza kriteria tuir projektu desemvolvimentu sistema.
  Entity Relationship Diagram (ERD) hanesan modelu ida atu esplika relasaun entre dadus iha baze dadus bazeia objetu dadus ne’ebe liga entre relasaun. Erd atu modela estrutura dadus no relasaun entre dadus, uza atu deskreva notasaun no symbol sira enkuantu tekniku diagram ou aderecos (alat peraga) fornese baze atu dezenu sistema bazikamente informasaun baze dadus relasional ne’ebe desemvolvida.ERD utiliza atu halo modelu ba estrutura dadus no relasaun entre dadus, ho notasaun no simbolu mak hanesan tuir mai ne’e :
 Tabela 2.4  ERD (Entity Relationship Diagram)
Symbol
Komponente
Esplikasaun
Entidade
Representa objektivu no halo diferensa ba objektivu seluk
Atributu
Property husi entidade ho karakteristika hodi esplika detaillu ba entidade sira.
Reltionship
Dezenu relasaun entre entidade ne’ebe diferente ou entidade ida ho entidade seluk
Relationship1 : 1
Dezenu entidade ne’ebe halo relasaun ho entidade ida
Relasi 1 :N
Entidade ida ne’ebe halo relasaun ho entidade barak ka liu husi entidade ida.
N : N
Entidade ne’ebe halo relasaun ho entidade ne’ebe barak.

1.      Modelu entidade ne’ebe iha relasaun mak hanesan :
a.       One to one (1 : 1)Katak entidade ne’ebe halo relationship ho entidade seluk dala ida deit.
b.      One to many atau many to one (1 : m atau m : 1)
2.      Entidade ne’ebe halo relationship husi entidade ida ba entidade ne’ebe barak no mos husi entidade barak ba entidade ida (kontrariu).
3.      Many To Many ( M : M)
Entidade ne’ebe halo relationship ba entidade ne’ebe barak       
2.7.6        Flowchart
Tuirwidia 1983, H : 4 flowchart katakl apresentasaun sistematiku konaba prosesu no logika husi atividade operasaun informasaun.\Flowchart nudar metodu ida ne’ebe atu deskreve fase husi lalaok sistema ida, ho simbolu tuir padraun ne’ebe mak dezenu tuir grafiku fasilita atu kompriende.Simbolu ne’ebe utiliza iha flowchart no funsaun hanesan relationship, analisys, no communication. Simbolu ne’ebe utiliza iha flowchart ma hanesan :
Tabela 2.5 ERD (Entity Relationship Diagram)
Simbolu
Komponente
Esplikasaun
Terminator
Dezenu inisiu no fim prosesu atividade
Prosesu
Dezenu prosesu
Input / output
Dezeno atividade input no output dadus
Decision
Foti desizaun
Predefine prosesu
Sei dezenu prosesu sira ho algoritma
Line conector
Uza simbolu ne’e atu halo ligasaun





2.7.7        Hipo (Hierarchy Plus Input Proses Output)
            Hipo katak teknika programa ne’ebe utiliza atu dezenu ba
desenvolvimentu sistema. Utiliza hipo atu fasilita utilizador mak hanesan:
1.      Define estrutura ba funsaun sira husi programa ida
2.      Define espesifiku funsaun sira husi programa ida konaba oinsa programa id abele ezekuta ninia servisu no klaru.
3.      Atu define ho klaru konaba prosesu input no output husi funsaun hotu-hotu ne’ebe mak lao iha programa ida tuir pasu atu fornese output ne’be klaru bazeia ba nesesidade utilizador sira nian.
4.      Tamba ne’e funsaun principal husi hipo (HIRARCHY plus input proses output) atu fo sai resultadu ne’ebe los klaru ba utilizador ka user.



KAPÍTULU  III
DESKRISAUN FATIN SERVISU PRÁTIKA

1.1.            Historia Husi Faculdade Ciéncia Técnica.
Fakuldade Siensias Teknikas hahu hari’i iha data 01 janeiru tinan 2008 no lidera husi Dekanu Fakuldade ho naran engo .Joanico Sarmento Gomes iha momentu neba fasilidade sedauk sufisiente ho kondisaun nebe mak iha no vice decano I,II no III ho departamentu 3 iha Fakuldade Teknika nialaran maka hanesan tuir mai ne’e:
1.      Departamentu civil
2.      Departamentu elektronik
3.      Departamentuinformatik
3.1.1        Visaun Ho Misaun Faculdade Ciência Técnica
1        Vizaun.
Visaun instituisaun hari’i kualidade no kapasidade rekursu umanu ihaFakuldade de Ciências Técnicas tuir mudansa teknologia liu husi kriasaun foun.Hadia inspirasaun negativu sira ne’ebe mosu iha umana ida-idak no haburas responsabilidade no abilidade iha vida akademia hodi sai umanu ne’ebe partisipativu no sai autor ba dezenvolvimento nacional.
2        Misaun :
a.       Hari’i no produs graduante enjenaria ne’ebe produtivu,kreativu no hanoin pozitivu hodi kontribui ba mudansa no progressu dezenvolvimento.
b.      Hadia sinal no frakeza sira ne’ebe iha hodi sai muduru,profesional no independente hoi bele hasa’e  kualidade humanismu no valor  akademia iha universidade oriental timor loro sa’e.
c.       Haburas responsabilidade no abilidade iha vida akademia hodi manan vokasaun no avansa ba futuru ne’ebe di’ak,no aumenta abilidade atu sai ema ne’ebe nakonu ho esperansa korajen.
3.2              Estrutura Organizasaun Faculdade Ciências Técnicas (UNITAL).
3.3              Funsaun Estrutura Faculdade Ciências Técnicas
Mak hanesan ulun bo’ot ba Faculdade ciências Técnicas nian, maibé ida-idak ho nia knar atu nune’e bele la’o servisu tuir ida-idak nia pozisaun funsaun husi decano no vice Dekano sira mak hanesan tuir mai ne’e:
1.            Dekanu
Objetivu responsabilidade no funsaun lidera prosesu akadémika, analiza no servitude ba komunidade no lidera funsionariu/ dosentesira no mos estudante sira tuir vizaun Faculdade no Universidade.
Servisu Espesifiku;
a.       Aranja no halo planu estratéjia no planu operasaun ne’ebé se iha katak hetan iha tempu mandatu.
b.      Aranja programa servisu no estimasaun anual Faculdade Técnica
c.       Halo dezenvolvimentu ba Fauldade tuir akadémika Universidade ho kompetensia ne’ebé iha.
d.      Halo koordenasaun, monitorizasaun no analiza prosesu aprendizazen nian.
e.       Halo koordenasaun no monitorizasaun ba kualidade servisu strutura faculdade nian.
f.       Halo koordenasaun no monitorizasaun ba servitude iha komunidade.
g.      Akumpanha no halo evaluasaun ba progresu servisu funsionariu no halo supervizaun ba actividade sosial no akadémika.
h.      Halo monitorizasaun no halo avaliasaun ba actividade akadémika.
i.        Supervizaun enkontru internal iha Faculdade.
j.        Partisipa enkontru iha UNITAL no iha instituisaun seluk.
k.      Halo manajementu iha Faculdade no atividade sosial.
l.        Aranja no halo relatoriu annual ba reitor.
m.    Halo analizasaun ba progresu Faculdade oinsa atu kria departamentu foun ka loke fundasaun Faculdade iha fatin seluk.
2.      Vice DekanuI
Objetivu, responsabilidade no funsaun ajuda dekanu hodi lidera prosesu akadémika, progresu aprendizazen, halo monitorizasaun no servitude ba komunidade.
Servisu Espesifiku;
a.       Halo planu no dezenvolve e evaluasaunakadémika, analiza no servitude bakomunidade.
b.      Halo evaluasaun ba dosente iha area akadémika.
c.       Analiza no kria departamentu foun wainhira iha posibilidade no kompetensia.
d.      Halo inventeradu atividade akadémika, investigasaun no servitude ba komunidade
e.       Halo monitorizasaun no evaluasaun ba prosesu aprendizazen nian kada semestre.
f.       Halo standarizasaun governasaun ba kualidade edukativu no profisaun.
g.      Halo monitorizasaun no evaluasaun ba sistema simu estudante foun
h.      Halo supervizaun ba administrasaun akadémika
i.        Hala’o koordenasaun ba funsionamentu ho vice reitorasaun akademiku.
j.        Partisipa inkontru intenal no eksternal tuir ordem kadespachu husi Dekanu.
k.      Aranja no hato’o relatoriu annual nian ba dekanu.
3.         Vice Dekanu II
Objektivu, responsabilidade no funsaun ajuda dekanu Hodi lidera no superviza implementasaun atividade iha area administrasaun no finanseiru iha Faculdade.
Servisu Espesifiku;
a.       Halo planeamentu no maneja estimasaun rendimentu no ezekutasaun iha Faculdade.
b.      Organiza no halo planu administrasaun, maneja, ordena, no maneja siguransa iha area Faculdade.
c.       Halo kordensaun servisu ba orgaun seluk ka relasaun komunidade.
d.      Kria manajementu ba dadus administrasaun jeral iha Faculdade
e.       Halo monitorizasaun no evaluasaun ba dosente sira.
f.       Halo koordenasaun ho sefi departamentu sira konaba lista prezensa no lista estudante sira.
g.      Halo koodensaun funsionamentu ba Pro Reitor assuntu finansa no administrasaun Jeral.
h.      Partisipa enkontru internal Faculdade no Universidade.
i.        Halo relatoriu semestral nian ba Dekanu.
4.         Vice Dakanu III
Objetivu, responsabilidade no funsaun ajuda dekanu hodi aranja no haloplanu konaba orientasaun estudante, atividade extrakurikuler, serbi no atende preokupasaun estudante no alumni.
Servisu espesifiku;
a.       Planea e dezenvolve no halo evaluasaun ba atividade estudante.
b.      Halo orientasaun ba estudante
c.       Kria atividade ekstrakurikuler ba estudante sira.
d.      Servisu hamutuk ho senadu Fakuldade Téknika.
e.       Halo koordenasaun ba organizasaun estudante, organijasaun universidade ka organizasaun alumni Universidade no Fakuldade.
f.       Halo koordenasaun funsionamentu ba vice reitor assuntu estudantil Universidade.
g.      Partisipa enkontru internal no eksternal iha Universidade
h.      Halo relatoriu semestral ba Dekanu.
5.         Secretaria
Obejetivu, responsabilidade no funsaun ajuda dekanu hodi hala’o administrasaun ezekutivu tuir planeamentu ka orientasaun husi dekanu.
Servisu Espesifiku;
a.       Halo lista dukumentu ba Fakuldade.
b.      Halo administrasaun Fakuldade nian.
c.       Reprezenta dekanu konaba responsabilidade ne’ebé deside husi dekanu.
d.      Prepara lista prezensa no lista vizitasaun fakuldade ciencia téknika.
e.       Partisipa enkontru internal iha Fakuldade.
f.       Halo relatoriu semestral ba dekanu.
6.         Xefi Departamentu
Objetivu, responsabilidade no funsaun lidera operasional iha departamentu tuir tri-dharma Universidade nian.
Servisu espesifiku;
a.       Kolabora no servisu hamutuk ho Vice Dekanu I, II, III no secretaria Fakuldade.
b.      Sai fasilitator ho dosente, Fakuldade, Universidade no estudante.
c.       Halo supervizaun iha departamentu
d.      Halo manajementu ho sekretariu departamentu.
e.       Atende estudante no halo planu estudu semestre nian.
f.       Kordena no kria inkontru hamutuk ho dosente permanentesira.
g.      Partisipa inkontru iha fakuldade.
h.      Produs kartu rejultadu estudu semetre nian.
i.        Halo monitorizasaun no evaluasaun ba dosentesira.
j.        Halo relatoriu semestral ba Fakuldade.
7.         Dosente Permanente/parte tempu
Objektivu, responsabilidade no funsaun kria kolaborasaun serbisu ho sefi departamentu sira no prepara lisaun akademika nian.
  Servisu Espesifiku;
a.       Kolabora hamutuk ho sefi departamentu konaba orariu no preparasaun lisaun sira.
b.      Fasilita estudante sira kona baprosesu aprendizazen iha aula no laboratoriu.
c.       Fasilita Estudante sira Wainhira halo peskizaka halo Teze.
d.      Halo Orientasaun ba estudante Sira.
e.       Prepara Planu Servisu ba kada material (listaprezensa estudante no dosente rasik).
f.       Halo Relatoriu ( Rezultado ezame) ba sefi departamentu.
8.         Asistente Dosente
Funsaun;
a.       Ajuda Dosente sira hodi hala’o kaprepara lisaun ba material tuir planu ne’ebe deside husi dosente.
b.      Assistente dosente sei otoriza deit ba material prátika nian ne’ebe uza manual ne’ebe prepara husi dosente refere.
c.       Hato’o resultadu lisaun nian ba dosente ne’ebe fo responsabilidade ba material refere.



KAPÍTULU IV

ANALIZA NO DEZENU SISTEMA



4.1              Analiza Sistema

Analisa sistema nia laran hakerek ami sei halo analiza kona ba dadus kartaun planu de estudu (KPE), hodi nune xefe departementu teknika bele utiliza no dezembolve ba dadus kartaun planu de estudu, sira nian nebe mak atu kria iha depatementu refere.
Imajen 4.1 Analiza Sistema Ne’ebé mak La’o Hela.
4.1.1        Analiza Sistema nia Frakeja
Faze análize ne ' ebé hahú ho atividade no tarefa sira ne ' ebé iha kona-ba sistema lao mak oras ne'e estuda liu sente, conceptions no sujestaun sira hodi sai baze ba sistema foun atu harii. Iha faze ida-ne'e nia rohan atividade metade husi esforsu ba dezenvolvimentu sistema informasaun kompleta.
4.2        Dezenu Sistema
Halai ba sistema ne’ebé  agora lao hela sei iha prosesu ida ne’ebé diak, maibe iha problema ida mak hanesan prosesu lao  nei neik tan nee presiza iha planu ida nee hakarak uja sistema foun  hodi nune atu ha fasil ba servisu uzuario nian hodi nune servisu bele lao ho daik no efisien.
4.2.1        HIPO (Hierarchy Input Process Output)
HIPO maka metodu ida, ne’ebé uza hanesan ekipamentu hodi dezeñu no tekniku dokumentasaun ba siklu dezenvolvimentu sistema. Objetivu prinsipal husi HIPO maka hanesan tarjetu estrutura hodi indika funsaun husi sistema. Hahu husi input master dadus hanesan dadus kartaun planu de estudu.








Imajen 4.2 Tabela Hirarquia Input Output HIPO
4.2.2        Diagram Konteks
Diagrama kontestu ida ne'e deskreve no deskreve oinsá mak iha Sistema  servisu jerál, hanesan relasaun entre sistema ida ne'e, sistema tama, no ho entidade sira ne ' ebé esterna relasiona ho. Ida-neʼe mak diagrama kontestu kandidatura prosesamentu dadus mak Hanesan tuir mai ne'e:
Imajen 4.3 Diagram Kontekstu












a.            Admin
Admin login molok  atu tama sei login, se sala entaun verifikasaun fila-fali, se los entaun susesu. No admin  login mos  sei input dadus fakuldade, input dadus departamentu, input dadus dosente, input dadus estudante, input dadus material, input dadus kurikulum, input dadus orario. Tuirmai admin login mos sei hare fila-fali daadus sira mak hanesan, hare relatorio material, hare relatorio kurikulum, hare relatorio orario, hare relatorio dosente, hare relatorio estudante.
b.            Dosente Departamento
Dosente Departamento login molok atu tama sei login, se sala entaun verifikasaun fila-fali, se los entaun susesu. No dosente departamento sei hare orario departamento, hare relatorio valor KHS estudante, hare relatorio valor transkrip estudante.
c.             Dosente
Dosente  login  molok  atu  tama  sei  login, se  sala  entaun  verifikasaun fila-fali,  se  los  entaun  susesu. No  nia  funsaun  atu  hare   orario hanorin, upload modul no fo valor ba estudante.
d.            Estudante
Estudante  login  molok  atu  tama  sei  login, se  sala  entaun  verifikasaun fila-fali, se los  entaun  susesu.  No  nia   funsaun  atu  input  KPE, print kartaun planu estudu,  hare  orario  eskola,  hare  valor, print  kartaun  palnu  estudu  no  print transkrip valor.
4.2.3        Dadus Diagram Flow DFD
1.1        Diagram DFD  Level 0
Husi ba kontestu diagrama ne ' ebé halo ona, no kria DFD nível 0 ne'ebé iha prosesu 3:
1.      Dadus Prosesamentu
Hanesan prosesu sira ne'ebé deskreve prosesu tomak armazenamentu dadus(hatutan tan,kona-ba edisaun no deletion). Prosesu ida ne'e stores dadus ba 7 dadus armazenamentu rádiu dadus estudante, dosente nu’udar dadus, dadus kursu, dadus majors, Kpe dadus, dadus kalendáriu no fakuldade dadus.
2.      Prosesu Hare Dadus
Neʼe mak haree informasaun ne ' ebé mak iha direitu atu hetan asesu nian. Prosesu DFD nivel 0.
3.      Prosesu Relatorio Dadus
Prosesu prodús dadus no informasaun ne ' ebé hetan asesu hosi admin (Logistic) rádiu dadus Estudante, dosente Nu‟udar dadus, Kursu dadus, dadus majors, dadus krs, kalendáriu dadus, no dadus fakuldade. Movimentu ne ' ebé aborda koprensivu husi diagrama kontestu medida sira ne ' ebé detalladu liu haree prosesu hanesan iha Figura 4.4
Imajen 4.4  DFD Level 0
1.      Admin
Admin Login,Verifikasi Login,Input Dadus Fakuldade,Input dadus Departamento,Input Dadus Dosente,Input Dadus Estudante,Input Dadus Materia,Input Dadus Kurikulum,Input Dadus Kurikulum,Input Dadus Orario,Hare Dadus Fakuldade,Hare Dadus Departamento,Hare Dadus Dosente, Hare Dadus Estudante,Hare Dadus Materia,Hare Dadus Kurikulum, Hare  Dadus  Orario.
2.      Dosente Departamento
Verifikasi Login,Login Dosente Departamento,Hare Orario Departamento, Print Valor Transkip,Print Valor KHS.
3.      Dosente
Verifikasi Login,Login Dosente,Hare Orario Hanorin,Fo Valor Estudante,Upload Modul.
4.      Estudante
Verifikasi logi,Login Estudante,Hare Valor,Hare Orario Aprende,Input KRS,Print Valor Transkip,Print LHS,Print KPE.
4.2.4        Diagram DFD Level 1 Sub Prosesu Login
Hosi kontestu diagrama ne ' ebé halo ona haree hosi nivel DFD 1 iha prosesu 3  rádiu prosesu kona-ba dadus maibé, haree dadus, no relatóriu Kona-ba Dadus.
1.      DFD  Level  1 Sub Prosesu  Login
               Katak prosesu ne ' ebé hatudu adisaun ba dadus ba armazenamentu dadus  ne ' ebé Departementu dadus (Logistic), dadus estudante, dosente dadus nu’udar, dadus kursu, dadus majors, dadus Kpe, kalendáriu dadus, fakuldade dadus ho table liu-liu: table_estudante, tabela_dosente, tabela_faculdade, table_materia, table_departementu, table_kpe, table_orario.
Imajen 4.5  DFD Level 1 Sub Prosesu Login

a.      Admin
Login Admin,Login Verifikasi.
b.      Dosente Departamento
Login Admin,Login Verifikasi.
c.       Dosente
Login Admin,Login Verifikasi.
d.      Estudante
Login Admin,Login Verifikasi.
2.      DFD Level 1 Sub Proses Master
Dadus no informasaun asesu no haree husi Departementu (Logistic): dadus estudante, dosente nu‟udar dadus, dadus objetu, majors dadus, dadus kpe, kalendáriu dadus, no dadus fakuldade tabela ne'e: table_mahasiswa tabela_Dosen, table_materia, table_departemantu table_kpe,  table_orario no fakuldade. Movimentu ne ' ebé marka dezagregasaun diagrama kontestu fazeadu detalladu liu tan refere ba prosesu prosesu DFD Nivel 1 2.
Imajen  4.6  DFD   Level 1 Sub Prosesu Master

1.      Admin
Input Dadus Fakuldade,Input dadus Departamento,Input Dadus Dosente,Input Dadus Estudante,Input Dadus Materia,Input Dadus Kurikulum,Input Dadus Orario, Update Dadus Fakuldade, Update Dadus Departamento,Update Dadus Dosente, Update Dadus Estudante, Update Dadus Materia, Update Dadus Kurikulum, Update Dadus Orario.
2.      Dosente
Input Valor Etudante.
3.      Estudante
Input KRS,Update KRS.
Imajen  4.6  DFD Level 1 1Sub Prosesu View

1.      Admin
Hare Fakuldade,Hare Departamento, Hare Kurikulum, Hare Orario, Hare Dosente, Hare Estdante, Hare KRS.
2.      Dosente Departamento
Hare Orario, Hare Transkip Valor KHS, Hare Transkip Valor KRS.
3.      Dosente
Hare Orario,Hare dadus dosente.
4.      Estudante
Hare dadus estudante,Input data KRS.
Imajen  4.6  DFD Level 1 1Sub Prosesu Relatorio
1.      Admin
Hare dadus Estudante, Hare dadus dosente, Hare dadus Kurikulum, Hare KHS, Hare Trsanskip.
2.      Dosente Departamento
Dosente Hare Orario, Dosente Hare Valor, Dosente Hare Orario Departmaento,Print Valor Transkip,Print Valor KHS.
3.      Estudante
Hare valor,Hare orario aprende,KRS.
Imajen  4.6  DFD Level 2 Sub Prosesu Input
Imajen  4.6  DFD Level 2 1Sub Prosesu Update


Imajen  4.6  DFD Level 2 1Sub Prosesu Delete


4.3               Dezenu Tabela
1.            Tabela Data Estudante
Tabela estudante uza admin ba haloot dadus estudante ne ' ebé hatudu iha tabela 4.1.
Tabela 4.1 Estruktura  Tabela  Estudante
Field Name
Field Type
Field Size
Deklarasaun
NE
Varchar
18
NE
Psswrd
Varchar
50
Password
Nm_estd
Varchar
50
Naran_estudante
Kd_departementu
Varchar
10
Kode_Departementu
Imagen
Varchsar
10
Imagen
Hela Fatin
Varchar
15
Hela Fatin
Fatin Moris
Varchar
10
Fatin moris
Data Moris
Varchar
20
Data Moris
Sexu
Text
5
Sexu
Religaun
Text
10
Religaun
Telf
Text
10
Telfone
Husi Eskola
Text
20
Husi Eskola
Tinan remata
Text
15
Tinan remata

2.      Tabela  Data Dosente
Tabela dosente nu‟udar ne ' ebé uza hosi admin hodi haloot dosente nu’udar dadus ba tabela hatudu iha 4.2

Tabela4.2  Estruktura  Data dosente
Field Name
Field Type
Field Size
Obserbasaun
Kd
Varchar
20
Kode
Nrn
Varchar
100
Nama
Passwd
Text
20
Password
Hela_ftn
Text
10
Alamat
Telf
Text
15
Telfn
Sexu
Text
10
Sexu
Data Moris
Text
15
Tanggallahir
Gelar
Varchar
15
Edukasaun
Jabtan
Varchar
20
Jabatan
Golongan
Varchar
5
Golongan
Sttdosen
Varchar
10
Status dosente
Spcial
Varchar
10
Spcial

3.      Tabel Materia
Tabela  Materia  admin uja hodi rai dadus kona ba material hotu hanesan hatudu iha tabela 4.3
Tabela 4.3 Struktura  TabelaMateria
Field Name
Field Type
Field Size
Obserbasaun
Kd_mt
Varchar
20
Kode material
Nrn_ mt
Varchar
100
Naran material
U.C
Varchar
50
U.C

4.      Tabela Data Departementu
Tabela  departementuadmin uja hodi rai dadus kona ba departementu hanesan hatudu iha tabela 4.4
Tabela 4.4   StrukturaTabela  Departamentu
Field Name
Field Type
Field Size
Obserbasaun
Kode_departementu
Varchar
15
Kode departementu
Kd_fakuldade
Varchar
15
Kode  fakuldade
Nrn_ departementu
Vaechar
50
Naran departementu
Nid_ Xefe
Varchar
18
Nomeru id Xefe
Nrn _Xefe
Varchar
100
Naran Xefe
helaftn_ xefe
Varchar
100
Hela Fatin

5.      Tabela KPE
Tabela KPE admin uja hodi rai dadus kona ba dadus kartaun planu de estudu hanesan hatudu iha tabela 4.
Tabela 4.5   Struktura_ Tabela KPE
Field Name
Field Type
Field Size
Obserbasaun
Id_ kpe
Int
11
Id kpe
NE
Varchar
18
Nomeru Estudante
Tnn
Int
4
Tinan
Semestre
Varchar
2
Semestre
Obser
Varchar
6
obserbasaun
Kd_departementu
Varchar
15
Kodedepartementu
Kd_materia
Varchar
15
Kode materia
Kd_klse
Varchar
15
Kode klase
Kd _dosente
Varchar
15
Kode dosente
Valor
Varchar
15
Valor
Angkatan
Double
2
Angkatan

6.      Tabela   Orario
Tabela  orariofunsaun  atu rai data-data orario nian, mak hanesan hatudu ha tabela 4.6
Tabela 4.6 StrukturaTabela  Orario
Field Name
Field Type
Field Size
Obserbasaun
Id_ orario
Int
11
Idorario
Tnn
Int
4
Tinan
Semestre
Varchar
6
Semestre
Kd_mtr
Varchar
15
Kodemateria
Kd_klse
Varchar
15
Kodeklase
Salaun
Varchar
6
Salaun
Loron
Varchar
35
Loron
Oras hahu
Time
-
Oras hahu
Oras remata
Time
-
Oras remata
Hasoru
Text
2
Salaun hasoru
Kode_ dosente
Varchar
14
Kode dosente

7.      Tabela Fakuldade
Tabela Fakuldade admin uja hodi rai dadus fakuldade hanesan hatudu iha tabela 4.7
Tabela 4.7   Struktura  Tabela Fakuldade
Field Name
Field Type
Field Size
Obserbasaun
Kode_Fakuldae
Varchar
15
Kode_Fakuldade
Naran_Fakuldade
Varchar
50
Naran_Fakuldade
Numeru_id_xefe
Varchar
18
Numeru_id_xefe
Fatin_Fakuldade
Varchar
100
Fatin_Fakuldade

4.4        Dezenu Database
Data base dezeñu presiza, tanba dadus ida armazenamentu dadus no informasaun ne'ebé importante ba empreza lubuk ida. Dezeñu baze-dadus liuhosi abordajen modelu konseptuál presiza atu halo nuneʼe entidade no relasaun bele deskreve prosesu halai ba dadus ne'ebé iha ona accommodated. Modelu konseptuál la depende ba fíziku modelu, independente husi hardware ne'ebé uza, no la depende ba plication nian.Modelu konseptuál ida-ne'e subliña de'it ba estrutura dadus no relasaun entre arkivu ne'ebé mak kontínua. Dalan ida ba konsepsaun modelu konseptuál ne'e ho ERD téknika.
4.4.1        Relasaun tabela
Tabela relasaun ida ne'e relasaun entre tabela ne 'ebé iha dadus Ofisiál, ne'ebe iha ne'ebe iha neʼebá mak área prinsipál (xave prinsipál), sei uza atu estabelese ligasaun entre tabela.









Imajen 4.7  RelasaunTabela
4.5        Dezenu Sistema
1.      Dezeñu eletrónikus
Dezeñu eletrónikus  ne'e  halo atu bele fasilita atu halo programa, eletrónikus dezeñu ne'e  mós forma ida ne'ebé bele fornese informasaun ne'ebé  fahe  ba  parte  ne'ebé  oin-oin  dezeñu  kompostu husi estrutura menu  input no Dezenho pajina aplikasaun.
2.      Form Login
Hetan informasaun dadus ida presiza input ba sistema ne'e, tanba ne'e presiza  ezisténsia  dezeñu  input  ida  ne 'ebé  bele fasilita uzuáriu halo dadus input.
a.         Dezeñu Form login
Iha Figura 4.8  hanesan  rezultadu  hosi konsepsaun forma ne'ebé uza atu  hatudu  iha  programa  ne'e  halo  iha  forma ida Ne'e fó ba nia naran  no  password  operador  sira  ne'ebé mak tenke prenxe loloos. Tan neʼe, admin ne'ebé bele hetan asesu ba fasilidade ne'ebé eziste  iha programa no mos razaun seguransa uza link espesifiku ne’ebe  sei  lori  ita ba pagina admin nian hanesan hatudu iha Figura 4.8.



Imagen 4.8  Form Login Administrador
b.         Dezeñu  Form login Admin
Admin Menu mak disponivel kona-ba Uma Pájina, Estudante dadus, Dadus dosente nu‟udar, Kursu dadus, dadus majors, orario dadus, dadus kpe, no fakuldade dadus Figura 3.18.




Imagen  4.9 Dezeñu Menu Admin
c.          Dezeñu Form Data Estudante
Hatudu Estudante Dadus Forma, ida-neʼe sei hatudu no aumenta estudante dadus forma hanesan, estudante nia naran. hanesan Figura 4.10.








Imajen 4.10 Dezeñu Form Data Estudante
d.         Dezeñu  Form  Data Dosente
Hatudu Dadus Forma dosente Nu‟udar, ida-ne'e sei hatudu no aumenta dosente nu‟udar dadus forma hanesan, dosente nu‟udar nia naran. hanesan  Figura 4.11.





Imajen 4.11 Dezenho Form Data Dosente
e.          Dezeñu Form Data Materia
Hatudu Forma Dadus Materia, ida-neʼe sei hatudu no aumenta husi dadus materia ne'ebé hanesan, hala'o sira-nia naran. hanesan Figura 4.12.
Imajen 4.12 Tampilan Form Data Materia.
f.          Tampilan Form Data Fakuldade
Hatudu Dadus Forma Majors, ida-ne'e sei hatudu no aumenta dadus departamentu forma hanesan, departamentu ba sira-nia naran. hanesan Figura 4.13.
Imajen  4.13 Tampilan Form Data Fakuldade


a.         Tampilan Form Data KPE
Hatudu KPE Dadus Forma, ida-neʼe sei hatudu no aumenta dadus kpe forma hanesan, kpe nia naran. hanesan Figura 4.14.
Imajen 4.14 Tampilan Form Data KPE
b.         Tampilan Form Data Klase
Hatudu Klase Dadus Forma, ida-neʼe sei hatudu no aumenta klase dadus forma hanesan, naran Klase. hanesan Figura 4.15.
                                            Imajen 4.15 Tampilan Form Data Klase

4.6              Rezultadu Programasaun
4.6.1        Form login ho nia level hanesan Admin,Diretor Departamento,Dosente.
Imajen 6.1 Form login Admin
4.6.2        Form login ba estudante
Imajen 6.2 Form login Estudante
4.6.3        Pajina principio user estudante.
Imajen 6.3 Pajina user estudante
4.6.4        Pajina input kartaun planu estudu
Imajen 6.4 Pajina input KPE
4.6.5        Pajina prosesu input kartaun planu estudu
Imajen 6.5 Pajina prosesu  input KPE
4.6.6        Rezultado valor transkripsi
Imajen 6.6 Rezultadu valor transkrip
4.6.7        Form dadus estudante user administrator
Imajen 6.7 Form dadus estudante user admin
4.6.8        Pajina kurikulum kada departamento
Imajen 6.8 Pajina kurikulum kada departamento
4.6.9        Pajina print dadus valor transkipsi estudante user administrator
Imajen 6.9 Pajina print dadus valor transkrip estudante
4.6.10    Pajina Benvindo Administrator
Imajen 6.10 Pajina benvindo admin
KAPÍTULU V
KONKLUZAUN
5.1              Konkluzaun
Antes  atu  konklui  konaba  rezultadu  ne’ebe  feito ona iha relatorio servisu pratika ida ne’e  tuir  formulasaun  ne’ebe  hakerek  na’in  foti  tia  ona  iha  kapitulu  sira  dahuluk  konaba “Sistema  Informasaun Iha Faculdade Ciências Técnicas  (SIA-FCT) UNITAL “ ho ida ne’e hakerek na’in foti konkluzaun hanesan tuir mai;
1.   Liu husi sistema informasaun ne’ebé mak iha Faculdade Ciências Técnicas  (SIA-FCT) UNITAL ne’ebé ohin loron sei laiha tan ona antrian  ba  estudante  ne’ebé   prienxe  Kartaun Planu Estudu (KPE), foti Kartaun Rezultadu Estudu(KRE), no bimbing KPE.
2.   Prosesu  bimbing  KPE  ne’ebé  lalais  liu no diferensa ho sistema manual ne’ebé mak sei lori tempu mak atinje servisu ida.
3.   Seguransa ba dadus ida-idak ho seguru tamba kada estudante iha password keta-ketak, dosente sira, no mos admin.
5.2           Sujestaun
Hare fila fali ba sistematika katak hakerek nain  konsidera katak buat ne’ebé  hakerek  iha  relatoriu  ida ne’e, seidauk  perfeitu  ka  lakompletu, tan ne’e hakerek  nain  hakarak  simu  sujestaun no  kritíka  ne’ebe atu dezenvolve relatoriu ida ne’e, husi kolega sira,dosente no le’e nain relatoriu ida ne’e, atu nune’e  iha  futuru oin mai bele halo perfeitu no kompleta liu tan relatoriu  ida ne’e ho diak.
BIBLIOGRAFIA


1.            http://www.MYSQL official websete 10-07-2010
3.            http://blog.re.or.id/definisi-informasi.htm
4.            http://www.Kadir, abdul. 2002. Dasar Pemograman Web dinamis menggunakan Php,penerbit
5.            http://www. Mustakini, Jogiyanto Hartono. Sistem Informasi Teknologi, Yogyakarta:Andi Offset.2009.
6.            http://www .Jogiyanto HM, Prof.,Dr., MBA, Akt. Analisis & Desain Sistem Informasi : Pendekatan terstruktur teori dan praktik aplikasi bisnis. Andi Offset. Yogyakarta. 2005
7.            http://www.Al Bahra bin Ladjamudin. Analisis dan Desain Sistem Informasi. Graha Ilmu. Yogyakarta. 2005
8.            http://www.Kendall E, Kendall J. Analisis dan Perancangan Sistem. PT Indeks. Klaten. 2007